Al FC Barcelona hi ha talent, però també decisions que generen desconcert. Un dels noms que més comentaris provoca als passadissos del Camp Nou és el de Marc Bernal, el jove migcampista que molts veien com la gran promesa del club. Després de superar una dura lesió, està en plena forma, però continua sense jugar.
Amb només 19 anys, Bernal semblava destinat a agafar el relleu de Sergio Busquets. La seva capacitat per llegir el joc, la seva força física i la seva precisió en la passada van fer que diversos tècnics del planter el qualifiquessin com un “futbolista total”. El seu retorn després de trencar-se el lligament creuat va ser una de les millors notícies de la pretemporada. Tanmateix, l'optimisme inicial s'ha convertit en frustració continguda.
A l'espera de Marc Bernal
En el que va de curs, Hansi Flick a penes li ha concedit minuts. Tan sols 33 repartits en cinc matxs, i cap d'ells en la seva posició natural de pivot. Quan entra, ho fa desplaçat a la mediapunta o en els últims minuts, quan el partit ja està decidit. L'explicació oficial del cos tècnic és clara: no volen córrer riscos físics. Però al vestidor ja hi ha qui pensa que aquesta precaució s'està convertint en un fre injustificat.
Dani Olmo, Pedri i altres efectius no entenen la seva absència permanent. En l'equip el veuen entrenar a diari i coincideixen que Bernal està a un nivell altíssim. La seva serenitat amb la pilota i la seva intel·ligència tàctica han impressionat fins i tot els veterans. Per això, la falta d'oportunitats ha provocat incredulitat i una certa incomoditat entre alguns jugadors.
Flick demana paciència amb Marc Bernal
L'equip, a més, no passa pel seu millor moment. Les baixes de Gavi i del propi Pedri han deixat buits difícils d'omplir al migcamp. A això cal sumar l'expulsió de Frenkie de Jong que el deixa fora contra l'Athletic Club. I també inconvenients d'última hora, com les molèsties de Marc Casadó abans del partit contra el Celta que va obligar a entrar a Olmo a última hora. En aquest context, l'absència de Bernal sembla encara més inexplicable. Molts consideren que podria aportar equilibri, calma i estructura, just el que l'equip necessita.
Des del club es defensa la gestió de Flick com a part d'un pla a llarg termini. Però la paciència té límits. L'afició comença a demanar la seva presència i els analistes recorden que els grans talents, si es refreden massa, perden confiança i ritme competitiu.
Mentrestant, Bernal manté un perfil baix. Treballa, escolta i espera. No es queixa. Sap que el seu moment arribarà, encara que cada setmana de banqueta pesa més. El seu compromís és intacable: s'entrena al màxim i s'ha convertit en exemple de professionalitat per als més joves.