El Barça de Flick es caracteritza per ser un equip molt ofensiu, amb una pressió molt alta i la mentalitat d’anar sempre a buscar el gol. De fet, el principal defecte, o l’aspecte a millorar, ha estat la fragilitat defensiva que ha mostrat en alguns moments. Sovint, aquesta arribava per pèrdues de pilota, desajustos en la pressió o passades a l’espai a l’esquena d’una línia tan avançada. Ara bé, aquest aspecte s’ha anat corregint i ja se’n comencen a veure els fruits. El Barça va tornar a deixar la porteria a zero contra l’Athletic i ja no és cap excepció, sinó una dinàmica cada cop més habitual.
La solidesa defensiva que dispara el Barça
Per posar-ho en context, el Barça no ha encaixat gols en 8 dels 17 partits que ha disputat aquest 2026 entre totes les competicions. És a dir, en gairebé la meitat. Ho ha aconseguit contra l’Espanyol, l’Athletic, el Racing, l’Oviedo, el Mallorca, el Llevant, l’Atlètic de Madrid i, de nou, l’Athletic. De fet, només l’Inter de Milà, amb 9, suma més porteries a zero entre els equips de les cinc grans lligues en aquest 2026. Unes dades que semblaven impensables fa només uns mesos. Perquè ofensivament, el Barça de Flick gairebé mai no ha tingut problemes. És un equip molt golejador, que poques vegades es queda sense marcar. I si ara, a més, hi afegeix solidesa defensiva, ja fa un pas més com a equip.
8 - Barcelona have kept eight clean sheets in all competitions in 2026, only Internazionale (9) have more among all the teams from the top five European leagues since the start of the year. Security. pic.twitter.com/a4vDoh6blQ
— OptaJose (@OptaJose) March 7, 2026
Joan Garcia i l’ajust col·lectiu impulsen l’ambició del Barça
Aquesta millora es pot explicar de diverses maneres. La primera és l’enorme nivell de Joan Garcia, que transmet una seguretat sota pals que feia anys que no es veia al Barça. Més enllà d’això, però, també hi ha una clara millora col·lectiva. L’equip ja intenta assumir menys riscos en pèrdues compromeses i procura perdre la pilota quan està ben col·locat i preparat per pressionar. Abans, el que passava amb més freqüència era que la línia defensiva quedava exposada en massa ocasions. Ara, tot això s’ha anat treballant i ja se’n poden veure els fruits. Lògicament, hi ha partits en què es concedeixen ocasions —això és assumible en un equip que aposta per aquest estil—, però ja no amb la freqüència ni amb la facilitat de mesos enrere.
Tot plegat apropa, sens dubte, el Barça a la Lliga i, sobretot, a la Champions. La temporada passada, l’equip va quedar eliminat per haver encaixat massa. Tot i marcar sis gols a l’Inter de Milà, en va rebre set, una llosa que li va impedir arribar a la final. És cert que a Europa un mal dia et pot deixar fora i que aquesta millora no garanteix cap títol, però sí que t’hi acosta. I en la competició domèstica pot ser una de les claus per acabar-la guanyant. De fet, si acabés ara, Joan Garcia seria el Zamora de la Lliga.