El Barça fa els deures de manera plàcida (2-0) davant un Almeria inofensiu que s'ha salvat d'una golejada important gràcies a Fernando. Fins la segona meitat no arribarien els gols, però els encerts d'Ousmane Dembélé i de Frenkie de Jong valen per posicionar als culers com a líders provisionals de la Lliga Santander.
Una muralla anomenada Fernando
Entre ovacions per a l'avui protagonista, s'ha fet un lloc al reconeixement del dictat com a millor futbolista de la Lliga Santander del mes d'octubre. El Camp Nou bressolava l'última vetllada futbolística amb unes graderies plenes de gom a gom, i tant Gerard Piqué, com Robert Lewandowski, rebrien el seu reconeixement abans del xiulet inicial.
Al català, per correspondre l'innegable llegat que avui tancava, mentre que al polonès pel reconeixement a l'MVP del mes passat. El tancava amb un gol que donava una victòria 'in extremis' als seus davant el València i podria haver obert novembre també veient porteria. Amb tot, i tot i ser un contrastat especialista, Lewandowski perdonava Fernando des dels 11 metres. Poca carrera, paradinha i xut tènue al pal que acabaria perdent-se per línia de fons.
No era més que el preludi a un setge blaugrana. Al 30', Ferran Torres, a la frontal de la petita, recolliria una magnífica passada a l'espai de Frenkie de Jong. Fernando. El mateix Ferran cediria per Dembélé al 39', que gairebé amb el porter batut, però molt forçat, no encertaria a dirigir la pilota entre els tres pals de cap. De nou Fernando. Els blaugrana ho provarien per terra, mar i aire. Inclús Pedri a la vora del descans s'animaria amb el cap, però mateix desenllaç que fins aleshores. Fernando semblava erigir-se imbatible, i és que el Barça arribava de manera manifesta, però no acabava de trobar el seu home gol a boca de canó. Paradoxalment, el '9' fallaria la més clara en el penal. L'Almeria, per la seva banda, la tindria mitjançant Ramazani al 30' després d'un regal en sortida de pilota blaugrana, però Ter Stegen tornaria a demostrar que no és casualitat que ja acumuli 10 porteries imbatudes a la Lliga.
Ousmane Dembélé obriria la veda dels gols
L'Almeria romania recollit al darrere, i encara que el Barça estava trobant la manera de fer sang, no acabava de desfer la igualada inicial. No obstant això, al segon minut de la represa, l'exuberància física dels velocistes locals demostraria que aquest equip domina els atacs ubicacionals, però que li encanta córrer. Busquets projectava Dembélé per deixar-lo en el seu escenari preferit. Camp obert, u contra u, i després de marxar de dos defenses, 1-0. Magistral. Tractaria de provar novament una de 'maradoniana' uns minuts més tard, però el francès s'adornaria en excés i el que podria haver estat un golàs se n'ha anat en orris.
Sí que encertaria Frenkie de Jong, que faria el 2-0 després d'una bona aturada de Fernando a xut d'Ansu Fati. La veda dels gols ja estava oberta i el '10' en faria un altre al 69' de partit, però no pujaria al marcador perquè rematava en posició antireglamentària. Sigui com sigui, a partir del gol de la tranquil·litat de De Jong, els locals abaixarien el ritme.
Les revolucions del partit ja eren manses i només alguna intervenció de Fernando afegiria mèrit al seu xou de la primera part. Això sí, Xavi Hernández tenia reservat un últim adeu a Gerard Piqué. Minut 85, substituït per Andreas Christensen i desencadenament de l'ovació de la nit. Entre aplaudiments infinits, abraçades dels seus companys i crits a l'uníson de "Piqué, Piqué", marxaria per últim cop de la gespa el llegendari central.
Així doncs, 2-0 que serveix al Barça per ficar pressió a un Reial Madrid que no es pot permetre tornar a punxar com en la darrera jornada contra el Girona.