A Anfield, el Reial Madrid va tornar a topar amb la seva pròpia versió més feble. El Liverpool va ser superior en tot: ritme, intensitat i convicció. El marcador, 1-0, va ser el menor dels mals. L'únic motiu pel qual no va ser una golejada té nom propi: Thibaut Courtois.
El porter del belga va sostenir l'equip amb diverses aturades decisives, com ja fes a la final de París. Però aquesta vegada, la història va ser diferent. El seu rostre en abandonar el camp ho deia tot: enuig, frustració i cansament. Courtois, segons testimonis a peu de camp, va entrar molest al vestidor, sense mirar ningú i amb un gest de clara desaprovació. En la seva ment, hi havia una idea evident: l'equip no va estar a l'alçada. Durant molts minuts, el Madrid va jugar sense intensitat, sense pressió i, a la pràctica, amb un menys. I així ho va fer saber als seus companys. El belga va demanar més compromís i autocrítica. Sap que el Reial Madrid no pot continuar depenent només d'ell.
El Liverpool va deixar tremolant el Reial Madrid
El Liverpool es va imposar des del minut vint. El pla de Xabi Alonso, el mateix que va funcionar en el Clàssic, es va ensorrar davant l'energia dels ‘reds’. El tècnic basc va intentar mantenir l'ordre des de la banqueta, però el seu equip es va descompondre. La defensa es va trencar i el migcamp va ser incapaç de sostenir el ritme anglès.
Courtois va ser colossal, amb tres parades seguides davant Szoboszlai i una altra mà salvadora a Núñez. Però res va poder fer en el gol de Mac Allister, que va sentenciar el duel. Mentre els atacants del Madrid miraven sense reacció, el belga es desgaxarrava ordenant i exigint. Els seus gestos d'impotència cap a la saga van ser constants.
Darrere de cada intervenció seva hi havia un retret silenciós: l'equip no pot viure de les seves aturades. I ell ho sap. Ho va demostrar amb la seva actitud: va gesticular, va cridar i va demanar més concentració. Courtois va exigir compromís als seus, fins i tot quan el partit ja semblava perdut.
Només es va salvar Courtois
En defensa, Militao va ser exigit fins al límit. Huijsen, irresconeixible, va cometre errors que van generar perill constant. Només Álvaro Carreras va mantenir la compostura, sòlid davant Salah i amb tremp en la sortida
Al centre, Valverde va ser un dels pocs que va respondre. Va lluitar, va pressionar i va donar equilibri. Però Camavinga i Tchouaméni van estar superats. El francès, a més, va fregar el penal en una acció revisada pel VAR. Güler i Bellingham van passar inadvertits.
Arriba, Vinicius Jr. es va diluir després d'un arrencada elèctrica. Mbappé, apagat, no va trobar espais ni suports. I ni Rodrygo, que va entrar en els últims 20 minuts, va ser capaç d'aportar.