El futbol s'ha aturat per culpa del coronavirus i tot fa indicar que no tornarà fins d'aquí a uns mesos, de manera que els canals de televisió esportius, condemnats per la suspensió de tota activitat vinculada a la pilota, han hagut de prendre mesures. La seva aposta ha estat tan poc original com efectiva: per omplir la graella, han optat per retransmetre partits repetits.

La mesura de les televisions és una arma de doble fil per als nostàlgics. Pel mateix motiu que un psicòleg mai recomanaria mirar fotografies de l'exnòvia a un malalt d'amor; asseure's al sofà per revisionar un dels partits del Barça de Pep Guardiola pot resultar extremadament dolorós. En temps de coronavirus, però, resulta francament difícil no creuar-se amb un d'aquells inoblidables encontres.

Guardiola Xavi Barca

FCB

Aquest diumenge, per exemple, el canal de televisió del club blaugrana ha emès el Barça-Arsenal de la temporada 2009/10 que Leo Messi va decidir amb quatre dianes. Després, Barça-Leverkusen, amb cinc gols del '10' argentí. Més tard, Clàssic a les semifinals de la Champions amb gol antològic del millor del món. Com és lògic, els responsables del canal aposten per duels que han passat a la història de l'entitat. Rememorar l'època del Tata Martino es podria interpretar com una subtil invitació a saltar pel balcó.

Ens escarxofem tot esperant que acabi el confinament i rememorem nits de resultat escrit. I tot i així ens apassionen. La interpretació senzilla és que, sense partits en directe, qualsevol cosa ens val per omplir el buit de futbol. 

Jo, però, prefereixo pensar que el futbol el vam perdre abans, molt abans del Covid-19. La tesi és senzilla: el que ara veiem a la televisió ens encanta perquè és el que fa anys que no trobem a la gespa del Camp Nou.