El futbol català està de celebració. Aquest mes de setembre fa 100 anys d'una gesta històrica, la victòria de la selecció catalana de futbol, en competició oficial, de la seva tercera Copa Príncep d'Astúries, cosa que li va permetre quedar-se el trofeu en propietat. En aquella llegendària selecció destacaven noms com els de Samitier, Paulino Alcántara, Sagi, Brotó o Piera, un equip fantàstic que aquest dilluns ha estat homenatjat per la Federació Catalana de Futbol (FCF). "La història hem de mantenir-la i respectar-la", ha recordat Joan Soteras, president de la FCF, en l'homenatge que l'entitat ha retut als familiars d'aquella històrica selecció.
Un primer intent que no va acabar de quallar
L'origen de la Copa Príncep d'Astúries va lligat al naixement de la RFEF. Un dels primers objectius era promoure una selecció espanyola de futbol, però per poder descobrir els grans talents repartits per tot el territori calia veure'ls en acció. Per aquest motiu, es va decidir crear un torneig, emparat pel rei Alfons XIII, en el qual s'enfrontarien seleccions territorials, encara que alguna no aniria lligada exactament a la divisió territorial del moment. A més, els jugadors no havien d'haver nascut en aquestes regions, sinó jugar en clubs d'aquestes regions. Així doncs, Catalunya va ser una de les participants, però es va enfrontar a la selecció denominada Centro (equips de Castella) i Norte (País Basc i Cantàbria).
🟡🔴 Emotiu homenatge als familiars dels integrants de la Selecció Catalana que va fer història l'any 1926
— Federació Catalana de Futbol (@FCF_CAT) September 21, 2026
🫂 Tarda de retrobaments i emocions pic.twitter.com/7zTGDm9y4A
Tot i haver-se complert més de 100 anys de la creació, ja llavors hi havia coses que avui dia encara no han canviat. Alguns clubs implicats eren reticents a cedir les seves estrelles, pel risc de lesió, tal com passa avui dia. A més, es va decidir que les quatre primeres edicions de la Copa Príncep d'Astúries se celebressin íntegrament a Madrid. Aquell període es va saldar amb un balanç de 2 victòries de la selecció del Centro, una de la selecció del Norte i una altra de Catalunya. Passats 4 anys, el torneig no va aconseguir consolidar-se, per la qual cosa es va decidir la seva paralització.
Els Jocs Olímpics d'Anvers 1920 li donen una segona oportunitat
Tot va canviar el 1920, amb l'èxit sense precedents de la selecció espanyola als Jocs Olímpics d'Anvers, on va aconseguir la medalla de plata. La RFEF volia mantenir el nivell als Jocs Olímpics de París 1924, per la qual cosa es va recuperar el projecte de la Copa Príncep d'Astúries. La competició, a la qual es van apuntar un total de 8 seleccions, ja no se centraria a Madrid, sinó que tindria múltiples seus. Catalunya va estar present, amb seleccions com les de Centro (només jugadors del Reial Madrid), Galícia (només jugadors del Celta), Sur (només jugadors del Sevilla), Astúries o Llevant. Després d'una primera edició en la qual Catalunya va caure en semifinals, contra Astúries, la selecció catalana va arribar fins a la final del 1924, en la qual es va enfrontar a Bilbao a la selecció de Centro, que era de facto el Reial Madrid. El partit va acabar 4-4, per la qual cosa uns dies després es va jugar un altre partit, de desempat, en el qual Catalunya es va imposar per 3-2, amb una actuació memorable de Samitier i de Piera.
Després d'aquesta edició, l'optimisme dels participants va anar decaient. Els clubs no volien cedir els seus jugadors, a més que els desplaçaments eren llargs i tediosos. El 1925 no hi va haver competició, que es va recuperar un any després, en la que seria l'última Copa Príncep d'Astúries de la història. Catalunya es va enfrontar a la final a Astúries, en aquesta ocasió a anada i tornada. A Gijón, els catalans van vèncer per 0-2, un triomf que van certificar a la tornada, a l'estadi de Les Corts, amb una altra victòria, per 4-3. Era el tercer trofeu que guanyava Catalunya, per la qual cosa se'l va quedar en propietat. Cal destacar que en aquella històrica selecció hi havia jugadors del Barça, l'Europa, el Sants, el Terrassa, el Júpiter i el Sabadell. Ara fa 100 anys d'aquella històrica victòria, el dia que Catalunya va aconseguir quedar-se en propietat un trofeu oficial.