El futbol no només s’explica des del vessant esportiu. No només importa el resultat, el joc o la tàctica. Hi ha històries que el sobrepassen. Que són relats de vida. Això succeeix amb Yan Diomandé. El jove extrem de la Costa d’Ivori ha publicat una carta estremidora a The Players’ Tribune, on parla de la seva infància i, sobretot, de la seva germana, la Roxane, que va morir amb només quinze anys. L’extrem africà, de 19 anys, juga al RB Leipzig i té grans clubs d’Europa interessats a fitxar-lo, com el PSG o el Liverpool. Fins i tot es parla de xifres que podrien arribar als 130 o 140 milions d’euros. Però, per arribar fins aquí, Diomandé ha hagut de recórrer un camí ple d’obstacles. I ara ha volgut compartir la seva història amb el món. Com un gran homenatge a la seva germana.
De les nits a Abidjan al somni de ser Cristiano
La carta comença relatant la pobresa durant la seva infància, sense que ells sabessin tan sols el que significava no tenir diners: "Estimada Roxane, Recordes quan algú em va comprar una samarreta falsa del United i jo hi vaig escriure Ronaldo 7 a l’esquena amb un retolador negre? No sabíem què era ser rics o pobres. Només sabíem què era la felicitat. Recordes les 25 persones dormint en una mateixa casa a Abidjan? La mare volia mirar les seves telenovel·les. Tothom altre volia veure pel·lícules. Recordes com jo sempre feia veure que dormia i després anava a la sala de la tele passada la mitjanit? Posava el volum molt baix. Només a dues ratlles. Mirava futbol a les fosques i somiava", relata Diomandé.
“I wrote this because I can’t speak about it.
— The Players’ Tribune (@PlayersTribune) June 17, 2026
I wrote this because I want you to know that I will make sure that you live on.”@RBLeipzig and @equipenatciv winger Yan Diomande on the life of his sister, Roxane. https://t.co/6wQmpdWTSi
El jove africà explica la seva passió pel futbol des de ben petit: "Recordes quan els adults em veien jugar a futbol a la terra i em van posar el sobrenom de 'Roberto Carlos' per la força amb què xutava? I recordes com, en secret, m’enfadava molt, perquè el meu ídol era CR7? Recordes quan vaig anar a jugar tan lluny de casa? Tenia 9 anys. Inter Foot Sud Comoé, molt a prop de la frontera amb Ghana. Només era un nen petit tot sol. No sé si t’he explicat mai aquesta història, però jo i els altres nens anàvem al poble a robar patates perquè teníem molta gana. Dos nens distreien el botiguer i 18 més sortien corrents amb dues patates. Ni tan sols eren bones. Però ens semblaven boníssimes. Encara és el meu menjar preferit. Patates bullides amb una mica d’oli. Em recorden aquells temps", explica.
Un objectiu i moltes portes tancades
Diomandé continua narrant anècdotes: "Recordes quan vaig tenir les meves primeres botes de futbol de veritat i dormia amb elles? De petit, sempre jugava amb aquelles sandàlies blanques de plàstic. Fins i tot ara, quan torno a casa, encara hi jugo. És la nostra tradició. Recordes quan tornava a casa i tu deies als meus amics del barri: 'Per què heu deixat d’entrenar? En Yan no us comprarà cotxes. Heu de continuar treballant'. Tenies 10 anys i ja eres la meva agent. Recordes com ens asseiem i somiàvem a marxar a França? Com aniríem de compres, tindríem el nostre propi pis i jo seria un futbolista ric, amb cotxes i una casa gran, i tu no t’hauries de preocupar per res. Tu eres l’única que sempre va creure que jo podia ser el pròxim Cristiano, quan tothom se’n reia", relata.
Llavors, explica com va ser la seva marxa d'Àfrica per intentar complir el somni de ser futbolista: "Recordes quan vaig marxar als Estats Units per fer l’institut, amb 15 anys, i trobava tant a faltar casa? Durant mesos no entenia què deia ningú. Em van asseure al costat d’un noi francès i ell intentava traduir-me tot el que deia el professor. Recordes quan et vaig trucar i et vaig dir: 'No t’ho creuràs, aquí els nens discuteixen amb els professors'. A casa, ja saps que nosaltres ni tan sols ens atreviríem a parpellejar davant dels grans. Recordes quan no em podia creure que els nois fumessin després de classe? Tu deies que semblava que estigués en una sèrie americana. Recordes quan em van fer una prova al Bournemouth? Al Chelsea, al Rangers, a l’Olympiacos, al Crystal Palace? L’Eze i l’Olise fins i tot se’m van acostar després d’un entrenament i em van dir: 'Ei, nano, ets molt bo'. Però igualment no em van fitxar. Ni tan sols els equips B de la MLS em volien. Ni sabia per què. Mai em van donar cap raó. Els adults s’encarregaven de tot. Només em portaven amunt i avall per Europa, i tothom continuava dient que no", explica Diomandé.
La pèrdua que ho va canviar tot
Diomandé llavors narra com va marxar al Leganés i la tràgica mort de la seva germana: "Se m’acabava el visat. El meu somni s’havia acabat. Em van enviar de tornada a l’Àfrica, i vam plorar junts. Tu vas ser qui mai va deixar de creure. Unes setmanes després vaig fitxar pel Leganés i vam plorar unes llàgrimes diferents. Això va ser quan encara tenia emocions. Ara no sento res. És com si ni tan sols fos humà. Des que vas morir, estic buit. Crec que ni tan sols vaig vessar una llàgrima el dia que em van dir que ja no hi eres. Simplement estava en xoc. Va ser unes setmanes després d’haver debutat amb el Leganés. Qui debuta amb 18 anys contra el Reial Madrid? Era massa fort. Era un somni. I després va ser un malson. Algú no parava de trucar-me des de casa. Jo estava molest. No entenia per què insistien tant. Vaig contestar, i ni tan sols ho van suavitzar. Ja saps com és a casa. Sense emocions. Només…'La teva germana se n’ha anat. Ha mort. Algú li va posar alguna cosa a la beguda en una festa, i ja no es va despertar. Se n’ha anat'. Tenies 15 anys. 15".
I continua explicant el dolor que pateix per la mort de la Roxane: "Mai vaig tenir cap resposta. No sé si vull saber per què. Potser va ser per gelosia. Potser és simplement una cosa que passa al nostre país. Potser jo t’hauria pogut protegir. No ho sé. Intento confiar en el pla de Déu. És l’únic que puc fer. No intento oblidar-ho, perquè sé que no ho oblidaré. L’únic que puc fer és utilitzar el dolor per treballar més fort i per fer realitat tot allò que havíem somiat. He escrit això perquè no en puc parlar. Ho he escrit perquè vull que sàpigues que m’asseguraré que continuïs viva. M’asseguraré que tothom conegui el teu nom. El món sencer. Tot el que faig en un camp de futbol és per tu. Han passat tantes coses des de l’última vegada que et vaig veure… No t’ho creuries. Ni jo sé si m’ho crec".
El jove africà explica la seva relació amb els diners: "Saps què és una bogeria? Després del meu debut contra el Madrid, de fet, vaig intercanviar la samarreta amb Mbappé. Recordes quan el miràvem per la tele i tu deies: 'Mbappé? Sí, és bo. Però el meu germà és millor'. M’equivocava en una cosa. No vull ser ric. Veig el que fa la riquesa a la gent, fins i tot a la família. Quan era al Leganés, tot el que guanyava ho enviava a casa. Va arribar un punt en què ja no volia diners. Només eren una càrrega. No deixaven mai de demanar. Suposo que es pensaven que ja era milionari. Ni tan sols tenia pis. Vivia a la ciutat esportiva, en una habitació sense tele. Només futbol i dormir, futbol i dormir. No volia una casa gran. No volia cotxes. Només volia posar-ho tot en el futbol. Tot, per demostrar al món que la meva germana tenia raó…".
I, per acabar, Diomandé li explica a la Roxane que han assolit l'objectiu: "El camp és l’únic lloc on encara em sento com a casa. És el lloc on em sento tranquil, i on puc parlar amb tu. Només voldria que encara fossis aquí per poder-te dir… Ho hem aconseguit. Tot el que vas dir s’ha fet realitat. Demà marxem cap al Mundial. De veritat. El teu germà jugarà amb la Costa d’Ivori, com Drogba, com Yaya, com Gervinho. Ni tan sols ho veig com un partit. Ho veig com un escenari. Aquesta és la meva oportunitat per ensenyar al món sencer el que tu vas veure en mi. Cada vegada que marqui, m’asseguraré que tothom conegui el teu nom. M’asseguraré que no t’oblidin. Tu sempre deies que jo podia ser millor que Cristiano. Si el veig allà, li diré hola de part teva. Faré el que vas predir, t’ho juro. Abans que ni tan sols tingués unes botes de veritat, tu ja deies a tothom: 'El meu germà serà el millor del món'. Demostraré que tenies raó, o moriré intentant-ho. El teu germà, Yan".