El mercat d'estiu és intens i productiu per als clubs de LALIGA. Fins al moment, ja han superat la barrera dels 400 milions d'euros d'inversió, quan queda més d'un mes per al tancament de mercat.

Tot això convida a pensar que puguin superar-se les xifres d'inversió en fitxatges de la 24/25, que es va tancar en 645 milions d'euros, segons dades de LALIGA.

Precisament des de LALIGA se situava la previsió d'inversió en fitxatges entre els 650 i 750 milions d'euros per al present estiu, segons l'últim Informe Economicofinancer presentat per l'entitat. Unes previsions cada vegada més a prop de veure's complertes i que consolidarien així una tendència a l'alça des del final de la pandèmia.

D'aquesta forma, els clubs es reforcen per a una temporada exigent i especial, ja que aquesta campanya seran 8 equips de LALIGA disputant competicions europees, gràcies al notable rendiment mostrat en els últims anys en els campionats continentals.

De fet, en aquest segle, els clubs de LALIGA han guanyat 37 títols des de 2001, més que cap altra i a gran distància de la segona, la Premier League, que suma 16 trofeus continentals en el mateix període.

Una competitivitat que no està renyida, tanmateix, amb el sistema de sostenibilitat econòmica posat en marxa per LALIGA, en línia amb el Fair Play financer de la UEFA, i que es comparteix amb la Bundesliga alemanya.

Aquest control financer, que evita l'endeutament dels clubs espanyols, és ara un exemple que tracten d'imitar en altres països i competicions com la Premier League que, després d'anys d'un model a pèrdues, comença a sancionar a clubs que incompleixen les regles d'equilibri econòmic. Fins i tot a França, la Ligue 1 ha començat a endurir els seus controls, com demostra la recent decisió de la DNCG (l'òrgan de control financer del futbol francès) de descendir administrativament l'Olympique de Lió a Segona Divisió per no garantir la viabilitat econòmica del club.

L'èxit del model sostenible de LALIGA ha estat possible, entre altres factors, gracias a la venda centralitzada de drets audiovisuals, que aquest any compleix 10 anys des de la seva posada en marxa el 2015.

Sobre això, LALIGA aconsegueix així una distribució equitativa de les quantitats entre els seus clubs, reduint així la distància entre els equips mitjans de la competició i aquells que més cobren, i aconseguint que en l'última dècada s'hagi passat de repartir uns 844 milions d'euros a més de 1.800 d'acord amb dades de LALIGA.

Futur

A més de la inversió en fitxatges durant aquest estiu, els clubs espanyols continuen el seu procés de modernització i professionalització. El projecte de LALIGA IMPULS gràcies al fons CVC, que va aportar gairebé 2.000 milions d'euros per accelerar la transformació dels clubs uns 20 anys, està permetent millorar significativament àmbits com el de les infraestructures.

Exemples com la remodelació de l'Estadi Son Moix, la casa del RCD Mallorca, el Sánchez Pizjuán del Sevilla FC o l'Estadi de la Ceràmica del Villareal CF, així com ciutats esportives com la de Rafael Gordillo del Real Betis, o la Cidade Deportiva Afouteza del Celta, situa a la competició espanyola a l'avantguarda del futbol europeu amb obres que serviran en alguns casos com a seus o subseus per al pròxim campionat del món de seleccions que acollirà Espanya, juntament amb Portugal i el Marroc, l'any vinent 2030.