Els catalans tornen a triomfar als Jocs Paralímpics

Els Jocs Paralímpics de Rio 2016 s'han acabat i la cita paralímpica tornarà a Tòquio 2020. Quatre anys per seguir entrenant, progressar i veure noves promeses que puguin ser referència en el futur.

L'esport català és sinònim d'èxit i el seu impuls va arribar en gran mesura a partir dels Jocs Olímpics de Barcelona '92. Els representants i els resultats de la delegació catalana sempre han estat la gran referència d'un món competitiu on les Olimpíades culminen la feina de quatre anys.

Si en els Jocs Olímpics de Rio 2016 gairebé un 50% de les medalles aconseguides per Espanya eren de procedència catalana, als Jocs Paralímpics els ha faltat poc i han seguit els mateixos passos. De les 31 medalles de la delegació espanyola, 11 han estat de catalans o amb participació d'esportistes de Catalunya. la xifra ascendeix a un 35,5% de les medalles.

Descens gradual al medaller

Tot i el gran resultat català, Espanya va reduint cada quatre anys les medalles. En aquesta cita han estat 31, mentre que a Londres en van ser 42, a Pequín 58, i així anar fent fins el rècord de Barcelona '92 amb 107 medalles.

El descens és tan impressionant que per trobar uns registres similars als aconseguits a Rio de Janeiro ens hem de remuntar als Jocs Paralímpics d'Arnhem '80. Aleshores es van aconseguir 24 medalles. Des de Tel Aviv '58, els resultats d'aquesta Olimpíada són els cinquens pitjors. Tretze Jocs Paralímpics disputats i conclusió decebedora a Rio.

El paper dels catalans, però, ha deixat la marca més dissimulada i les 11 medalles d'esportistes catalans, una en equips i deu individuals, han maquillat el medaller. Finalment Espanya ha quedat en onzena posició.

Les figures

Sarai Gascón

La nedadora del Club Natació Terrassa amb només 23 anys ja ha disputat els seus tercers Jocs Paralímpics i ha fet la seva millor actuació. Tres medalles de plata i sis en total en Olimpíades. En un moment dolç de la seva carrera esportiva, va ser segona a Rio als 100 lliures, 100 esquena i 200 estils. Tres terceres posicions a Brasil i encara se li resisteix l'or. El seu creixement és progressiu i a Tòquio 2020 tornaran els nous reptes i el desig de lluitar pel metall més preuat.

Núria Marquès

Disset anys, primera participació en uns Jocs Paralímpics i un or i una plata olímpica. El futur de la natació catalana s'ha exhibit a Rio de Janeiro. Del Club Natació Sant Feliu al Centre Aquàtic de Rio per acabar triomfant. Va dominar els 400 metres lliures i va ser segona als 100 metres esquena. Molt camí per endavant i més medalles a la vista. A Tòquio 2020, ja amb 21 anys i encara més experiència, serà el moment de regnar a la natació mundial.

Teresa Perales

Amb 26 medalles aconseguides en cinc Jocs Paralímpics, la saragossana Teresa Perales segueix de ben aprop a Michael Pehelps que en té 28. La referència de la natació paralímpica sembla ser que no podrà batre a Phelps perquè amb 40 anys podria haver dit adéu a l'última gran cita paralímpica. A Rio de Janeiro ha completat el seu espectacular medaller particular amb un or i tres plates.