Tan bon punt l’àrbitre ha xiulat el final del partit entre el Granada i el Barça, l’afició culer ha començat a desplaçar-se a la Rambla de Canaletes, punt habitual de les celebracions blaugrana. El degotall de gent ha estat constant i els voltants de la font ja eren ben plens mitja hora després del xiulet que marcava la fi del partit. 

Turistes

"Great!". L'americana que visita Barcelona i les seves companyes estan eufòriques en trobar-se a Canaletes amb la celebració de la Lliga. No és l'única. Els centenars de turistes que passegen per les Rambles no perden ocasió d'apropar-se a la font i fer una fotografia de l'esdeveniment. Alguns fins i tot fan els quatre crits de rigor, en solidaritat amb l'afecció local. Molts van a tota pressa a les botigues de souvenirs del barri a cercar la seva samarreta o la seva bandera. Amb Whats apps s'apressen a deixar constància de la seva efímera aventura barcelonina als parents i amics del seu país.

El nucli dur

La festa s'organitza en cercles concèntrics. Sobre la font, el sector més dur, que espera avui tenir el seu minut de glòria. És un públic mascle, amb aspecte agressiu. A pocs metres de la font, els seus companys, que es volquen a la celebració amb bengales, crits i càntics. Són el sector que lidera els crits, com "Puta Madrid, puta Real Madrid". Alguns s'han tret la samarreta, tot i que plovisqueja. Tots aguanten estoïcament el plugim, ni el noten. Són un parell de centenars, a tot estirar, però són el cor de l'esdeveniment. Sobre ells s'hi volquen fotògrafs, càmeres de televisió i els simples afeccionats.

La reraguarda

Però els hooligans que criden, ballen i s'apreten al voltant de la font no cobreixen les Rambles. Quan arribes al Metro de Catalunya, algunes passes més amunt, o a l'Hotel Lloret, unes passes més avall, l'ambient canvia radicalment. Hi ha gent celebrant? Sí. Algunes samarretes, diverses banderes, algun xandall... Però pocs crits i poca eufòria. Aquí el que domina és el telèfon mòbil i el pal de selfies. Són els que han vingut expressament a participar en la festa, però amb força seny. Quan la pluja es fa més forta, comencen a omplir els bars del barri.

Nous públics

Als grups més endarrerits comencen a veure-s'hi noies. I no tan sols joves que acompanyen al seu nòvio, sinó grups de noies amb samarretes del Barça, que esperen deixar ben clara la seva militància. Generalment són molt més pausades que els grups masculins: està clar que volen tenir la festa en pau. També hi ha molts immigrants: llatins, africans, musulmans, hindús, xinesos... Fins i tot es veuen algunes noies amb hijab. El Barça, com en d'altres temps, actua com a porta d'entrada i d'integració en la catalanitat.

Poc polititzada

La celebració és bàsicament esportiva. De tant en tant hi ha alguns crits de "Visca el Barça i visca Catalunya". I no falten algunes estelades. Però llança un crit d'Independència, són ben pocs els que el segueixen. La policia, en previsió d'avalots, té els voltants de la zona molt controlats: la Rambla és tallada a l'alçada de Pintor Fortuny i a tots els carrers que porten a Canaletes hi ha presència policial: dels Mossos o dels antiavalots de la Guàrdia Urbana.

I més enllà, no res

Els cotxes passen per la part superior de plaça Catalunya com un dissabte qualsevol. Pocs fan sonar els seus clàxons en solidaritat amb l'equip blaugrana. Per la Rambla, més avall del carrer del Carme, hi passen alguns cotxes. Canuda, Portaferrissa i els carrers que estan prop de les Rambles estan com un dia normal, potser amb més samarretes del Barça de l'habitual. Per la part baixa de les Rambles hi passegen, com de costum, comiats de solter, que es creuen amb els seguidors del Barça. A la capella de Santa Anna, a poques passes de la Plaça Catalunya, s'hi fa un concert de guitarra clàssica. Els qui celebren la Lliga apareixeran a tots els televisors del país, però aquesta tarda es pot passar perfectament pel carril de pujada de les Rambles, sense necessitat de refregar-se amb ningú.