L'arribada d'Enzo Fernández al Reial Madrid obligaria José Mourinho a prendre decisions molt dures al centre del camp. L'argentí agrada per la seva capacitat per organitzar, accelerar la circulació i assumir responsabilitats amb pilota, però el seu fitxatge tindria un cost enorme. Per fer-ho possible, el club necessitaria vendre primer i els dos noms assenyalats són Eduardo Camavinga i Fede Valverde.
Camavinga seria la primera sortida perquè ha perdut pes i la seva venda podria deixar prop de 60 milions d'euros. Mourinho entén que la irregularitat del gal no encaixa amb el que busca en aquests moments i per això la seva sortida s'ha convertit en una idea cada cop més real. Mantenir el gal seria disparar-se un tret al peu en reduir encara més el valor de Camavinga.
Camavinga no finançaria sol l'operació
El problema és que vendre únicament el francès no n'hi hauria prou. El Chelsea exigiria una xifra propera als 120 milions per Enzo, un futbolista contractat per una quantitat rècord i vinculat durant diverses temporades. Per això apareix Fede Valverde, un dels pocs actius de la plantilla capaços de generar per si sols una oferta superior als 100 milions.
La sortida de l'uruguaià seria molt més dolorosa. Valverde aporta recorregut, potència, arribada i una capacitat física difícil de substituir. No obstant això, Mourinho considera que una venda d'aquesta mida permetria finançar pràcticament tota l'operació, alliberar massa salarial i obrir un espai clar perquè Enzo es converteixi en el nou cap de la medul·lar madridista.
Valverde és el sacrifici que ho canvia tot
El pla suposaria una transformació profunda. Enzo assumiria la construcció des de darrere, tindria llibertat per aparèixer a prop de l'àrea i es convertiria en la referència de l'equip. Al seu voltant, Mourinho buscaria centrecampistes més disciplinats tàcticament, capaços de protegir-lo i compensar el seu estil de joc. Camavinga i Valverde deixarien diners, però també permetrien tenir millor equilibri a la medul·lar.
La decisió final dependrà de les ofertes que arribin i de la voluntat dels dos jugadors, ambdós amb contracte fins al 2029. El Real Madrid no necessita vendre'ls, tot i que sap que incorporar Enzo exigeix una operació extraordinària. Mourinho el vol com a peça central, però per obrir-li la porta haurà d'acceptar dues sortides enormes. Camavinga seria la primera; Valverde, el sacrifici definitiu per superar els 100 milions i finançar l'argentí. Una aposta destinada a canviar la jerarquia, el ritme i la identitat competitiva de la medul·lar.