Dura tornada a la realitat. La irregularitat de l'Espanyol durant aquesta temporada ha fet acte de presència al Benito Villamarín amb la versió perica més fosca i els blanc-i-blaus han encaixat una derrota clara a Sevilla (3-0). Els de Quique Sánchez Flores perden un dels últims trens cap a Europa.

D'aspersors amb vida pròpia i lleis de Murphy

Nit i dia. L'Espanyol visitava un dels conjunts amb més voluntat de tenir la pilota de la Lliga Santander i el partit s'ha acabat convertint, com era fàcil de preveure, en un duel d'estils. Els catalans s'han instal·lat a camp propi i s'han limitat a defensar-se dels intents d'atac locals, i ho han aconseguit durant bona part de la primera meitat: la possessió del voltant del 70% a favor dels andalusos no ha tingut efecte a nivell d'ocasions.

Els paraigües i aspersors amb vida pròpia, i la poca resistència dels LEDs de l'estadi a la forta pluja (s'han apagat en dues ocasions), han animat el despropòsit futbolístic que s'estava veient sobre la gespa. Però Quique Setién és Quique Setién, i el futbol proactiu sempre acostuma a donar resultats. El Betis ha demostrat que sí que és un equip disposat a lluitar per Europa i poc a poc ha anat fent-se amb el control fins que ha trobat el premi.

I ho ha fet, principalment, gràcies a dos noms propis: Pau López i Ryad Boudebouz. El porter, el futur del qual està més a prop del conjunt verd-i-blanc que de Cornellà, ha jugat de titular i ha comès una greu errada que ha significat el primer gol de la nit, obra de Junior després d'un mal refús de Granero passada la mitja hora de joc. "Si alguna cosa pot sortir malament, sortirà malament", que postulava Murphy. El migcampista algerià, per la seva banda, ha jugat a un gran nivell, s'ha erigit com a líder dels seus i, a més, ha fet el gol de la tranquil·litat en els primers minuts de la represa.

Sense llums

D'europeu, avui, l'Espanyol només ha tingut l'horari del partit. Ser aficionat perico aquesta temporada vol dir acabar un partit amb sensacions mitjanament bones i perdre l'esperança de competir per posicions europees només una setmana després. La bipolaritat és la gran protagonista dels últims mesos de vida del projecte de Quique; numèricament, futbolística i mental, els blanc-i-blaus estan molt lluny d'equips com el Betis, que sí que estan preparats per demanar el bitllet a Europa que atorgarà la setena posició de la Lliga.

L'apatia perica ha permès als locals gestionar amb intel·ligència l'avantatge aconseguit durant pràcticament tota la segona meitat. L'intent de reacció visitant ha estat nul a efectes pràctics. Sense idees ofensives, sense intensitat i sense caràcter. Sense llums. Foscor i fredor. Ni Gerard Moreno, molt sol a l'atac, ha pogut revifar una flama que va perdent força poc a poc.

Sense fer massa cosa més, Quique Setién i els seus han arrodonit la festa amb un gol de Francis després d'una passada de Fabián. La sentència ha posat la cirereta a tota una lliçó de projecte seriós: joventut, confiança cega en els jugadors de la casa i futbol de creació. El Betis jugarà l'Europa League l'any vinent o no, però sigui com sigui el Benito Villamarín estarà orgullós del model de club i de l'estil de joc.

Amb la derrota, l'Espanyol s'acomiada pràcticament de disputar competició europea i encara les nou jornades restants amb l'objectiu que el temps passi el més ràpid possible. La temporada vinent serà una altra. Els andalusos, per la seva banda, empaten a punts amb el Girona, que aquest diumenge juga al Santiago Bernabéu.