El Barça segueix viu a la Supercopa d'Espanya després de superar el Betis a la tanda de penals (2-2, 2-4) gràcies a un gran Marc-André Ter Stegen. Els blaugrana tornen a ser irregulars i a demostrar que no estan preparats per tornar a guanyar títols, encara que jugaran la final contra el Reial Madrid. Tot i avançar-se en el marcador en dues ocasions, amb gols de Robert Lewandowski a la primera part i d'Ansu Fati a la pròrroga, els andalusos han empatat quan han volgut. I des del punt de la pena màxima la moneda ha caigut de la banda dels culers, que jugaran el partit pel títol en un Clàssic.
Monòleg del Barça
En busca de la final perquè hi esperava el Reial Madrid. Tant Xavi Hernández com la resta de jugadors culers ho sabien. I tot i els diversos canvis respecte l'última victòria a la Lliga, l'esperit ha seguit sent el mateix, però el joc ha millorat a l'inici. Tornant a espantar amb Lewandowski des de la punta d'atac i amb el vell trident ofensiu que han completat Ousmane Dembélé i Raphinha.
El Barça ha estat ràpid, precís i amb molt moviment en totes les línies. Els culers han començat dominant i fent molt mal a un Betis totalment desubicat i sobrepassat. El mig del camp format per Frenkie de Jong, Pablo Gavi i Pedri González ha estat la clau. Però és que en defensa també ajudava la gran capacitat de Ronald Araujo i Jules Kounde des de l'eix. Cada jugada ofensiva del Barça era sinònim de mig gol. Jordi Alba i Sergi Roberto deixaven el seu lateral i feien d'extrems. I Dembélé se n'anava constantment del català Aitor Ruibal. Però qui fallava el més fàcil era Lewandowski. Era un monòleg del Barça.
Cara i creu per al Barça
El domini del Barça, però, s'ha acabat després d'un gol de Pedri que el nou fora de joc semiautomàtic ha anul·lat per posició antireglamentària de Raphinha abans de l'assistència. Era el minut 23 quan el Barça ha passat de tenir-ho tot sota a control a rebre un pal inesperat. I el Betis ha fet un pas endavant, però aleshores ha aparegut el salvador Ter Stegen.
El Barça, lluny de donar-se per vençut, ha tornat a recuperar la possessió i, abans del descans, Lewandowski ha fet el seu gol. Pedri ha tret la pilota des de l'àrea pròpia com ha volgut, Dembélé ha armat el contracop i el davanter polonès ha marcat a la segona rematada. Un premi merescut per a un Barça superior, però que també ha tingut moments de patiment.
Monotonia del Barça
I a la segona part, encara que el Betis ha hagut de treure del camp al descans el cervell Sergio Canales, hi ha hagut més combativitat. El Barça, amb més espais, ha buscat el segon, però els andalusos estaven amb el ganivet entre les dents per buscar l'empat. Dembélé començava amb les seves decisions imprudents i arriscades, que tant podien acabar amb un gol a favor com en contra. Però el francès ha estat substituït per Ferran Torres, igual que de Jong per Sergio Busquets, buscant la calma del joc.
Però el Barça no ha trobat la tecla per tornar als excel·lents primers vint minuts. I s'ha dedicat més a defensar-se que a atacar. Un partit que s'ha convertit en monotonia. I per aquest motiu Nabil Fekir, el millor del Betis, ha fet l'empat al minut 77. I obligadament han entrat Marcos Alonso i Andreas Christensen per Jordi Alba i Sergi Roberto. I poc després Lewandowski ha fet l'1-2, però el VAR ha tornat a anul·lar un nou gol culer per fora de joc previ de Ferran Torres. Ter Stegen ha tornat a ser providencial i la pròrroga ha estat inevitable.
Tot just en l'arrencada del temps extra, golàs descomunal de volea d'Ansu Fati per decantar el partit. Però al minut 101, Loren Morón, que havia entrat abans de començar la pròrroga, s'ha inventat un altre golàs de taló per tornar a empatar el partit. Quan el Barça ho ha tingut a la mà, ha tremolat. Però no hi han hagut més gols. Sí una expulsió d'Andrés Guardado per doble targeta groga. I els encara més inevitables penals han decidit que el Barça jugui la final en un Clàssic contra el Reial Madrid amb un títol en joc.