El 18 de juliol del 2015 va ser un dels dies més feliços en la vida de Josep Maria Bartomeu. I és que no cada dia un es converteix en el president del FC Barcelona més votat de la història, amb un total de 25.823 vots. "Prometo suar la samarreta com Xavi, Iniesta, Puyol i Messi", va afirmar aquella nit un radiant Bartomeu, que amb el triplet sota el braç i amb un Barça liderat pel trident format per Messi, Suárez i Neymar, albirava un mandat ple de glòria.
1.888 dies després, Josep Maria Bartomeu es troba a la corda fluixa. De tenir 25.823 vots que li donaven via lliure per governar el Barça amb tranquil·litat, ha passat a aglutinar 20.687 socis i sòcies que, malgrat no poder anar al Camp Nou i en plena pandèmia, han decidit donar suport a una moció de censura que el podria obligar a sortir per la porta del darrere.
Josep Maria Bartomeu, després de guanyar les eleccions del 2015 / EFE
Una planificació esportiva desastrosa
Amb els números a la mà, el palmarès aconseguit pel Barça des de les eleccions del 2015 no ha estat del tot dolent, ja que ha acumulat tres Lligues, tres Copes, una Supercopa d'Europa, un Mundial de clubs i dues Supercopes d'Espanya. El problema, però, és el cúmul de ridículs que ha aglutinat en la Champions League, on l'única alegria va ser la remuntada contra el PSG, un èxit històric que va acabar de la pitjor manera, caient contra la Juventus en una altra nit negra a Europa que aniria seguida de les de Roma, Liverpool i Lisboa. A més, en aquests anys, el Reial Madrid ha guanyat tres Champions seguides, la qual cosa encara ha ennegrit més el panorama.
La pèrdua de competitivitat del Barça ha anat lligada clarament a l'empitjorament gradual del nivell de la plantilla, una sensació que va començar amb la fugida de Neymar, un xou que va deixar en ridícul Bartomeu i la seva junta, allò del 200%, que es va negar a acceptar l'evidència fins a l'últim segon, per després ser incapaç de reaccionar en el mercat. També se n'han anat peces clau com Dani Alves o Iniesta, jugadors que les diferents direccions esportives configurades per Bartomeu, que en el dia d'avui també és el vicepresident esportiu, no han sabut substituir.
Messi i Piqué, desesperats, després de la remuntada del Liverpool contra el Barça en les semifinals de la Champions 18-19 / Europa Press
I és que en les sis plantilles que s'han planificat amb Bartomeu en la presidència, el FC Barcelona ha invertit un total de 921 milions d'euros, per acabar amb una plantilla envellida, amb una massa salarial disparada i insostenible i amb moltíssimes mancances, amb el 2-8 davant del Bayern com a colofó final.
A tot això, cal afegir-hi el cúmul de desastres de la secció de bàsquet i la incapacitat d'ascendir el Barça B a la Segona Divisió, amb fitxatges raríssims i un tall evident en el flux d'ascensos de jugadors de la casa al primer equip. I és que no s'han d'oblidar els dubtes sobre el fitxatge de diversos jugadors brasilers de nivell discutible (Robert Gonçalves, Vitinho, Marlon o Matheus Fernandes, entre d'altres).
Del 'Barçagate' al 'Messigate'
A part de l'aspecte merament esportiu, que ha decaigut fins a límits insuportables, en el descens de Bartomeu a l'infern també hi han jugat un paper clau els escàndols que s'han produït lluny del verd. El més greu va ser l'anomenat Barçagate, una presumpta trama encara sense resoldre en la qual el Barça hauria contractat una empresa, I3Ventures, per atacar a través de les xarxes socials jugadors com Messi o Piqué, Pep Guardiola i persones de l'entorn com Joan Laporta, Víctor Font o Jaume Roures. L'escàndol va partir en dos la junta, amb la dimissió de sis directius.
Leo Messi, a la ciutat esportiva Joan Gamper, en un entrenament / FCB
N'hi va haver altres, com l'intent fallit de canviar l'escut, o els dubtes que continua suscitant el projecte de l'Espai Barça.
Només va faltar el desastre contra el Bayern i l'embolic espectacular amb Leo Messi, que va acusar sense objeccions Bartomeu d'haver-li mentit, per acabar d'encendre la metxa. Va dir Bon Scott, històric vocalista d'AC/DC, que "l'infern no és un mal lloc per viure". Difícilment Bartomeu hi estarà d'acord, després de veure com els seus 25.823 aplaudiments s'han convertit en 20.687 esbroncades.