Les secretaries tècniques dels clubs ho saben: fitxar al mercat d’hivern no és bona idea. L'equador de la temporada acostuma a servir per observar o iniciar contactes amb futbolistes interessants, però mai per fer grans compres. Un traspàs a l’hivern sol ser sinònim d’urgència i és un bon indicador que els deures no s’han fet quan tocava.

Després d'incorporar Jeison Murillo a través d’una cessió, ara el Barça està decidit a fitxar Adrien Rabiot. Haurà d’anar amb compte, però. El club sap per experiència pròpia que recórrer a la finestra hivernal no acostuma a acabar bé.

Amunike, la primera decepció

Va ser una petició de Bobby Robson i el president Núñez no va poder dir que no. Era la temporada 1996/97 i el tècnic anglès volia un reforç hivernal, de manera que Emmanuel Amunike va arribar provinent de l’Sporting Club portuguès.

amunike fc barcelona

FC Barcelona

El seu balanç com a blaugrana va ser absolutament desolador. La primera temporada el nigerià va jugar 22 partits, la segona 4 i la tercera 0 per culpa d’una lesió al genoll. Per si fos poc, després de deixar el Barça va haver de retirar-se i mai més va poder tornar a ser el jugador que prometia.

Maxi López, una gallina (però no la dels ous d’or)

Va arribar durant el mercat d’hivern de la temporada 2004/05 provinent del River Plate a canvi de 6 milions d’euros quan només tenia 20 anys. Va ser un fitxatge recomanat per Frank Rijkaard, però el cert és que el tècnic holandès mai va confiar en ell.

En dues temporades al Camp Nou va aconseguir dos gols i va ser titular en quatre ocasions. Això sí, sempre podrà dir que va formar part de la plantilla que va aixecar la segona Champions del club la temporada 2005/06. La seva diana contra el Chelsea el curs anterior no va servir per accedir a quarts de final de la competició continental però curiosament és molt recordada.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Old but gold #tbt #barca #ronaldinho #messi #alwayspositive @fcbarcelona

A post shared by Maxi Lopez (@officialmaxilopez) on

Amb 34 anys l’argentí segueix en actiu i vesteix la samarreta del Vasco da Gama, on combina la seva capacitat golejadora amb escàndols amorosos fora dels terrenys de joc.

Afellay, una jugada de 3 milions d’euros

Va arribar com una oportunitat de mercat i el cert és que, tot i que mai va poder triomfar a can Barça, va regalar una acció pel record.

Ibrahim Afellay va arribar el desembre de 2010 com una de les estrelles del PSV Eindohven i aquella mateixa temporada es guanyaria el vistiplau de l’afició amb una jugada contra el Reial Madrid. Eren les semifinals de la Champions League i, després de deixar assegut a Marcelo, aquest holandès d’origen marroquí va fer l’assistència del primer gol de Leo Messi al Santiago Bernabéu. El Barça s’acabaria enduent aquella eliminatòria i posteriorment guanyaria la Champions.

A partir d’aquest moment, però, les coses es van tòrcer. Una lesió dels lligaments del genoll el va deixar en fora de joc i mai més tornaria a ser el mateix. Després de dues cessions al Schalke 04 i l’Olympiacos, el futbolista s’acomiadaria del Barça la temporada 2015/16 amb només dos gols al seu caseller. Actualment juga a la segona divisió anglesa amb l'Stoke City.

Yerry Mina, sis mesos per conèixer la salsa choke

La temporada passada la secretaria tècnica del Barça tenia el seu nom apuntat amb vermell i finalment va acabar fitxant-lo. El Barça tenia una opció preferencial de compra programada per l’estiu, però l’adeu de Javier Mascherano -que va abandonar l’equip per marxar a Xina contra tots els pronòstics- va obligar a avançar la seva incorporació.

Yerry Mina Barça Getafe Efe

EFE

Ben aviat, però, va quedar patent que la seva aventura al Camp Nou duraria ben poc. Ernesto Valverde no hi confiava i només li va permetre jugar 379 minuts. Suficients, d’altra banda, per veure que el seu estil mai encaixaria al Barça. El seu partit contra el Llevant (5-4) en el qual el Barça va perdre la ratxa d'imbatibilitat a la Lliga el va sentenciar definitivament.

Afortunadament pel club, el bon Mundial de Rússia que va realitzar amb Colòmbia va permetre vendre’l a l’Everton per 30 milions d’euros, 18 més dels que havia pagat el Barça al Palmeiras.