Mal d'altura, por a quedar-se a mig camí, mala gestió o decebedores propostes? El Barça comença a tenir un greu problema. La marxa de l'última gran perla de la Masia, Sergio Gómez, al Borussia Dortmund, ha fet vessar novament el got. No és cap novetat que una jove estrella sorgida a la casa decideixi canviar d'aires abans de fer el pas definitiu cap al futbol professional. Amb aquest nou cas d'una fuga de talent molts tornen a recordar els episodis de Jordi Mboula (Mònaco) o Eric García (Manchester City).
El Barça, un club de passets
Ser futbolista d'elit és una feina de privilegiats. És el lloc on tothom vol arribar. Però gran part dels que ho intenten es queden a mig camí. I si ets futbolista del Barça, les ínfules arriben molt més amunt, s'agafa més embranzida, i al final les caigudes poden ser més fortes.
Els futbolistes formats a la Masia viuen en una bombolla de gran futbol, de grans esperances, creixen amb un ADN privilegiat i s'aproximen molt als seus somnis. Però tot plegat no és tan real. Un cop passes les fases requerides i arribes al Juvenil A, en l'avantsala del futbol professional, el xip canvia completament. El futbolista és egoista i vol cremar ràpid les etapes, i és per això que volen arribar l'abans possible al primer equip.
I a can Barça tot encara és més complicat. No hi ha punt de comparació amb el Manchester City, l'United, l'Arsenal, el Dortmund o el Bayern de Munic, perquè aquí els passos finals sempre són més difícils. Caminant poc a poc és pràcticament impossible que amb edat juvenil treguis el cap al primer equip.
Els diners mouen el futbol
No és cap secret, ni molt menys, que el món del futbol es mou pels diners. Els joves jugadors del Barça, i més les petites estrelles, es veuen moltes vegades forçades a decidir per culpa d'un representant assedegat de milions o per uns pares que veuen l'èxit del seu fill massa a prop. Alguns cops de tant esperar es pensen que tot es refreda, i la precipitació passa per marxar del Barça. El club blaugrana paga uns bons sous als jugadors, els contractes són increïbles per un menor d'edat, però les promeses no s'adeqüen a les expectatives.
Sergio Gómez, Jordi Mboula, Eric García, entre molts d'altres, han deixat el Barça per diners, però sense ser aquesta la raó principal. Tots ells han estat seduïts per propostes esportives molt més encisadores. Precisament l'última marxa de Gómez és, en gran part, per la promesa del Dortmund de poder jugar al primer equip a partir de la temporada vinent, a banda de la gran millora econòmica que rebrà. Un pla futbolístic a curt termini molt més atractiu que l'esperat a Barcelona.
Inadequat tracte mercantil
Una altra de les grans equivocacions del Barça és el pobre tracte que té cap als futbolistes de la casa. En el cas de les majors promeses el mercadeig és habitual i, per contrarestar les ofertes que reben de l'exterior, el club blaugrana ofereix igual o més diners per amarrar-los. Els futbolistes semblen objectes. 'Que per diners no sigui!', deu pensar el Barça. Però més enllà de tot, s'ha de construir una proposta de valor, de club i de futur.
És cert que la pela és la pela i que el futbol es mou per aquest règim, però sembla que el Barça no s'esforça en res. La inflació d'aquest món ha fet despertar el club renovant les primeres espases del primer equip. I als joves se'ls deixa de banda. Les clàusules d'aquests futbolistes són paupèrrimes per als equips anglesos o alemanys. Precisament Sergio Gómez marxa al Dortmund per només tres milions d'euros, el preu de la seva clàusula.
El Barça s'equivoca fitxant
El club blaugrana fa molt poc per evitar la marxa de les seves promeses. És obvi que a dia d'avui no es pot competir amb la proposta esportiva d'arribar amb 17 o 18 anys al primer equip, ja que des del Barça es creu que hi han uns tempos a complir. Fins aquí tot correcte. Però tampoc es milloren ni es pensa en arreglar aquestes condicions.
El Barça dicta que mica en mica s'incorporin al Barça B, i després ja podran començar a gaudir de minuts al primer equip. Casos com Sergi Roberto o Carles Aleñá demostren que si es vol i es té paciència tot arriba.
Però la política de fitxatges del club, agreujat després d'ascendir el filial a la Segona divisió, obliga que els joves de la casa es rebel·lin. L'excusa del Barça és que han de mantenir l'equip a la categoria de plata, però mentrestant van fitxant futbolistes veterans i no tan veterans que ocupen les posicions que, presumiblement, haurien d'agafar aquestes joves promeses de la pedrera. Així se li van tancar les portes del filial a García, Mboula, o ara a Gómez.
Vitinho, David Concha, Martin Hongla, Christian Rivera, Ballou Tabla o Marcus McGuane són alguns dels futbolistes que han farcit un Barça B que s'omple d'estrangers –futbolísticament parlant– i deixen sense el vot de confiança necessari als joves de la Masia. Amb tota la raó del món marxa el talent.
Saber veure la realitat
Ara el Barça ha de respirar, replantejar-se les coses i saber com solucionar el futur més immediat. Si els seus futbolistes no volen triomfar al Barça, no passa res, que marxin. Però si realment volen fer història al Camp Nou, no els hi posis traves. Amb la marxa de Sergio Gómez, pilota de plata al passat Mundial sub-17, queda aturar-te i veure realment què et queda.
Per solucionar altres possibles fugues millor que la direcció esportiva es cuidi de revisar les renovacions d'Oriol Busquets, Abel Ruiz, Juan Miranda o Mateu Morey. S'ha de tenir ben present que el Barça ho ha guanyat tot gràcies als Xavi, Iniesta, Messi, Busquets, Puyol, Valdés, Pedro... gent que ha crescut a la Masia.