El Barça conquereix el Santiago Bernabéu, descarrila el Reial Madrid de la cursa per la Lliga i tenyeix de blaugrana el títol abans de les festes de Nadal (0-3). Els gols de Luis SuárezLeo Messi i Aleix Vidal allarguen la ratxa d’imbatibilitat de l'equip fins als 25 partits en una altra jornada per al record.

Coses del futbol modern

El Clàssic tenia tots els al·licients del món per convertir-se en un dels espectacles de la temporada, però el negoci del futbol s’ha encarregat d’arruïnar-ho. El sol que il·luminava Madrid feia la guitza als jugadors i als seguidors. L’horari havia convertit en un acte de fe seguir el partit a través de la televisió, entre tanta ombra.

Zinedine Zidane ha tornat a fer públic el seu respecte cap a Leo Messi. El tècnic francès ha canviat el dibuix, deixant Isco Alarcón a la banqueta per reforçar el mig del camp amb Mateo Kovacic. El 4-4-2 del Madrid era el mateix que el de Valverde. Paulinho ja s’ha assentat en la mitja punta i Thomas Vermaelen al costat de Gerard Piqué.

Els dos equips arribaven rodats i es coneixen tant que els petits detalls marcaven diferències. El Madrid sabia que no podia deixar pensar el Barça. La seva estratègia era collar el mig del camp blaugrana, obligant Ter Stegen a rifar pilotes en llarg. Els blancs corrien més i millor, empesos per un Bernabéu plenament conscient de la transcendència del dissabte.

Sempre Ter Stegen

Cristiano Ronaldo ha fet l’1-0, però el gol no ha pujat al marcador per un fora de joc indiscutible. El Barça no es trobava perquè veia com la pilota passava pel seu costat. El ritme amenaçava l’empat. Leo Messi i Luis Suárez estaven desconnectats, però el '10' no necessita mostrar-se per canviar el signe del partit. I en una jugada aïllada ha estat a punt d’aconseguir-ho. Una passada seva a l’espai ha trobat Paulinho i Keylor ha desviat el xut del brasiler quan a Barcelona ja es cantava el gol.

El Barça ensenyava múscul amb les seves millors armes. I Ter Stegen és una d’elles. El porter ha tornat a fer gala de reflexos aturant una pilota enverinada de Ronaldo. A més, la sort no li ha girat l'esquena i Karim Benzema ha estavellat un cop de cap al pal.

El partit havia entrat en una espiral d’intercanvi de cops. La pilota es jugava a les dues àrees sense passar pel mig del camp. I aquesta inèrcia només s’ha aturat amb el descans, després d’una altra rematada de Paulinho.

L’obsessió amb Messi

El Barça ha sortit revitalitzat del vestidor. Les indicacions d’Ernesto Valverde han cimentat el canvi. L’equip guanyava en solidesa i trobava espais on abans només veia cames. I una errada de Kovacic ha desnivellat la balança. El migcampista del Madrid s’ha desentès de Rakitic per centrar-se en Messi i el ‘4’ del Barça ha engegat un contracop letal. Sergi Roberto ha corregut a l'espai i Luis Suárez ha empès a plaer la passada de la mort. Cop de puny sobre la taula.

El Madrid perseguia ombres i el seu futur semblava apocalíptic. Però el panorama encara podia empitjorar. I ha empitjorat. L’àrbitre ha perdonat l’expulsió a Sergio Ramos per un cop de puny sobre Suárez però ha ensenyat la vermella a Dani Carvajal per salvar el gol de Paulinho amb les mans. Penal indiscutible. Gol de Messi, 15è al Bernabéu, amb celebració de videoteca inclosa.

Gairebé mitja hora amb 0-2 i un home més. El Barça tenia la Lliga en una mà i el Reial Madrid en l'altra. Els blancs eren titelles i Zidane ha mogut la banqueta per evitar un resultat sagnant. Amb metres, el Barça jugava a plaer, provocava xiulets i no patia en defensa. El decorat era immillorable per explicar-li a tothom que el museu del Camp Nou comença a fer-li un espai al 25è trofeu de Lliga.

Ter Stegen ha sufocat l’intent de rebel·lió amb aturades impossibles a Gareth Bale i Ramos. I Aleix Vidal ha arrodonit la golejada després d'una assistència de Messi. El Barça tanca el cercle i baixa la persiana del 2017 en l’estadi on va començar, amb mal peu, la temporada. Valverde i els seus no perden des del 16 d'agost, quan van deixar escapar la Supercopa d'Espanya.

El Madrid es menjarà els torrons a 14 punts. Una distància (gairebé) insalvable. El Nadal i la Lliga són de color blaugrana.