La cara feliç de Luis Suárez, el salt d'alegria de Neymar sobre les espatlles de l'uruguaià, o els dos abraçats a Leo Messi festejant un nou gol han deixat de ser fotos habituals després de cada partit del Barça. Del triomf constant, a una victòria en els últims cinc partits. Això és una crisi de resultats en tota regla. I el remei continua passant per la millora de Leo Messi i els seus companys d'atac. No es pot fer res més que continuar confiant en la mateixa solució que va portar a l'èxit, sobretot, quan des del club es desmenteix que l'argentí pateixi problemes físics.

"Tristesa não tem fim, felicidade sim". És antiga la cançó del ja mort poeta i cantautor brasiler Vinicius de Morães, però és una lletra que mai no passa de moda, i que ve com l'anell al dit per raonar sobre l'actual crisi que viu el Barça. Tot un equip que semblava haver-se instal·lat en la felicitat, però que de sobte veu com desapareix el somriure de la cara dels jugadors i els rostres comencen a dibuixar un gest trist. No hi ha joc, no plouen els gols, no hi ha victòries i s'escapen els títols. I ningú no sap per què.

Sense banqueta

Com si patís algun virus d'aquests que han afectat més d'un ciutadà aquest hivern, el Barça pateix un mal que no se supera només prenent ibuprofèn. El tècnic i també l'aficionat van creure que els reforços d'Arda Turan i Aleix Vidal tindrien el mateix efecte que la temporada passada va tenir la inclusió de Luis Suárez després de complir la seva sanció, però les prediccions han fallat. El turc no ha estat a l'altura a l'hora de substituir Rakitic, i Vidal no ha pogut asseure Dani Alves. I està clar que, igual com l'ésser humà només recorda Santa Bárbara quan trona, en el futbol es nota que falta alguna cosa només quan arriba la derrota. Mirar la banqueta del Barça durant el partit del Calderón en va desesperar més d'un: Douglas, Bartra, Adriano, Munir, Sergi Roberto, Arda i Bravo. Cap d'ells no era una solució.

Per al bo i per al dolent

Luis Enrique va reconèixer després de l'eliminació de la Champions que l'equip ha de millorar. Però tots saben que la millora d'aquest equip passa fonamentalment per l'estat en què es trobin els tres davanters: Messi, Neymar i Suárez. Ells s'han endut els elogis i ara també acaparen les crítiques. Estan per al bo i per al dolent. Si l'equip guanya, el que més es destaca és la seva actuació. Si l'equip perd, el que més apareix en lletres grans és que no han marcat gols, no han regatejat o no han assistit amb la precisió d'altres partits.

Si ells es recuperen, l'equip funciona: Busquets, Iniesta, Alves i, fins i tot, Bravo i Ter Stegen semblen imbatibles. Però si ells no estan fins, tot sembla descompondre's. Són el cor i l'ànima de l'equip. Ells dibuixen la victòria i també es retraten en la derrota. I el pitjor de tot és que no hi ha a la banqueta un substitut que els pugui fer asseure. Han estat els millors. I pot ser que continuïn sent els més grans.

Toca una remuntada

Per això a Luis Enrique no li queda més remei que confiar en ells. O algú creu que demà el tècnic alinearà Munir i asseurà Messi? Ningú. No té cap més solució l'entrenador, l'equip i l'afició que continuar confiant en els homes que durant molts mesos han estat els baluards de la felicitat.

Diumenge, contra el València, és el dia marcat per recuperar el somriure i enterrar la tristesa. Es tracta d'un altre tipus de remuntada.

El penal que hauria canviat l'eliminatòria