El Girona ha perdut el respecte al futbol d’elit. El club ha entrat per la porta gran a Primera Divisió i després de 24 jornades s’ha guanyat el dret a somiar amb objectius més ambiciosos que la permanència. L’última golejada contra el Leganés a Montilivi (3-0) catapulta els homes de Pablo Machín, que freguen Europa amb els dits.

Aquest dissabte, l’equip arriba al Camp Nou per gaudir sense pressió d’un partit històric (20.45 hores / Movistar Partidazo). El Barça, líder invicte de la competició, passarà una de les proves més exigents del 2018. Machín, després del 0-3 en el partit de la primera volta, va descriure de manera molt gràfica les diferències entre els dos equips: “Nosaltres competim amb pistoles i el Barça amb metralladores”. Cinc mesos després, aquestes diferències semblen haver-se difuminat.

En busca del joc perdut

Els resultats del Barça són gairebé impecables, tot i que ha empatat tres dels últims cinc partits. Ernesto Valverde, repel·lent a les derrotes, haurà de buscar la fórmula per tornar a reactivar un equip que ha acusat el desgast de la Copa del Rei. L’acumulació de minuts ha convertit l’equip en previsible i ha accentuat la seva dependència de Leo Messi. Contra el Getafe, l’Eibar o el Chelsea va faltar frescor i van sobrar possessions eternes.

És innegable que els blaugrana no passen pel millor moment de la temporada, però també és cert que cap equip és capaç de mantenir la mateixa línia durant les 38 jornades de Lliga. La voluntat de Valverde és que aquests daltabaixos repercuteixin el més mínim en el coixí de set punts sobre l’Atlètic de Madrid, segon.

La filosofia de l’entrenador extremeny és centrar-se en el present per anar construint el futur. A Ipurua no va reservar ningú sense pensar en Stamford Bridge. I tampoc està previst que ho faci avui al Camp Nou. El Barça ha tingut quatre dies per descansar i recuperar forces després de l’empat contra el Chelsea. Una victòria, amb un futbol vistós, ajudaria a mitigar l’escepticisme dels banderers de l’estil.

Valverde no tindrà cap condicionant en forma de lesió ni sanció per repetir l’onze de gala, tot i que Paulinho va evidenciar a Londres que té molts problemes per comprendre el característic joc de posició del Barça. A més, davant tindrà un Girona que creix amb el pas de les setmanes, tant en atac com en defensa.

Orgull Gironí

Les gairebé 9.000 persones que van combatre el fred per apropar-se a Montilivi el passat divendres són un exemple de com ha connectat l’equip amb l’afició. La comunió és total i explica, en part, l’èxit d’una plantilla que està rendint per sobre de les seves possibilitats.

La trajectòria del Girona és gairebé immaculada i fora de casa és el quart equip que suma menys derrotes, per darrere de l’aristocràcia de la Lliga: Barça, Atlètic de Madrid i Reial Madrid. El secret radica en l’'Orgull Gironí', que els jugadors començaran a lluir al pit de la samarreta a partir d’aquest vespre. El club va decidir continuar el full de ruta que l’havia portat a Primera Divisió. I el temps li ha donat la raó.

El Girona comença el cap de setmana a quatre punts d’Europa. I el pot acabar a només un si assalta el Camp Nou i els resultats del Vila-real i l’Eibar l’afavoreixen. Machín seguirà confiant en el seu sistema de capçalera. El seu 5-3-2 inamovible, amb tres centrals i dos laterals llargs, ha aconseguit sotmetre equips com l’Atlètic o el Madrid. Christain Stuani i Portu ja sumen 22 gols entre els dos i són el factor diferencial d’un equip d’abnegat sacrifici defensiu.

El Barça té clar que haurà de suar per tombar un rival especialment incòmode i que ja competeix amb moltes més armes que les ‘pistoles’ de principi de temporada.