Era dissabte 1 de juliol del 1916. Presidia la junta directiva del Futbol Club Barcelona, Gaspar Rosés. Europa estava en guerra, però en l'àmbit futbolístic naixien les primeres friccions entre el Barça i el Madrid. La Vanguardia costava 5 cèntims de pesseta. Rosés era diputat de la Lliga Regionalista per Arenys de Mar, i havia substituït Rafael Llopart, l'home que va decidir comprar el gener del mateix any una bandera catalana. La junta de Rosés passaria a la història com la primera que va adoptar el català com a idioma oficial del club. Han passat 100 anys i l'actual junta ha anunciat que en els propers mesos dedicarà un acte per celebrar aquesta significativa i important efemèride coincidint amb un partit al Camp Nou.

El primer text

“Avui dia 1er de juliol de 1916 a les 6 de la tarda, i en la Sala de Juntes del F.C. Barcelona la vella Directiva ha donat possessió als Srs. Elegits en la darrera assemblea general de socis”.

Aquest text, escrit en l'original amb algunes faltes d'ortografia, passaria a la història del club com la primera vegada que a l'entitat s'escrivia en català, que a partir d'aquell moment es va convertir en la llengua oficial del club.

El Barcelona va expressar el seu agraïment i reconeixement públic a totes les persones que, al llarg de tots aquests cent anys, han lluitat per la defensa de l'ús de la llengua catalana al club.

"El compromís amb la cultura i el país és un valor inalienable del FC Barcelona i un dels drets fonamentals que configuren la identitat col·lectiva. La llengua catalana ha estat sempre reivindicada pel club com un símbol de llibertat i com un element diferencial i aglutinador de la seva massa social", diu la nota enviada pel club.

L'entitat blaugrana destacava en el comunicat que una altra de les decisions de la junta de Rosés, presa el 10 de juliol, va ser nomenar "socis de mèrit" tots els jugadors que, en la seva història, havien estat campions de Catalunya defensant la samarreta del FC Barcelona.

Aquella temporada, després de dues sense guanyar cap títol, el Barcelona es va imposar al campionat de Catalunya guanyant tots els partits.

Friccions amb Madrid

Aquell mateix any es va produir la primera fricció amb el Madrid al Campionat d'Espanya i en el primer clàssic. Al Madrid jugava Santiago Bernabéu, que després va ser president del club blanc durant molts anys. El Barça va guanyar el primer partit 2-1 i va perdre el segon a Madrid (1-4). Aleshores es van decretar dos partits de desempat, i tots dos es van jugar també a Madrid. El primer va quedar 6-6 amb tres penals en contra del Barça. Al quart partit l'equip blaugrana es va retirar en considerar que l'àrbitre no estava sent imparcial.