Deia Albert Einstein que no es poden esperar resultats diferents si hom sempre fa el mateix. La frase també ha estat atribuïda a figures com Mark Twain o Benjamin Franklin, però, sigui com sigui, serveix per il·lustrar a la perfecció la realitat del Barça.

Aquest dimarts, el conjunt blaugrana s’ha tornat a posar a prova fora de casa en partit de Champions i, un dia més, ha decebut de manera taxativa. A la primera part, els de Quique Setién han estat incapaços de xutar a porteria i s’han limitat a controlar la possessió de manera estèril, fet que, sumat a la inoperància dels laterals, s’ha traduït en uns primers quaranta-cinc minuts desastrosos. Quan l’àrbitre ha assenyalat el descans, de fet, els culers han anat a sopar amb una sensació que ja coneixen, i és que la viuen de manera recurrent des de fa cinc anys.

Els denominadors comuns de les últimes decepcions continentals del Barça tenen nom i cognom: Nélson Semedo, Ivan Rakitic i Arturo Vidal. El defensa portuguès i el migcampista croat van ser a Roma i Liverpool, mentre que el xilè, que en teoria havia arribat per ser titular en aquest tipus de partits, tampoc va carburar a Anfield. A San Paolo, el trio ha conformat una banda dreta terrorífica que, com era d’esperar, no ha estat a l’alçada. I a sobre, per si fos poc, el suport a l’ala esquerra ha estat l’inoperant Junior Firpo.

Mertens Insignie Napols Barca Champions EFE

EFE

El què no té cap sentit, com deia Einstein (o Twain, o Franklin), és pretendre obtenir resultats diferents fent sempre el mateix. Si l’aposta per Vidal i Rakitic no va funcionar en temporades anteriors -ha funcionat mai?- costa d’entendre per què Setién ha pensat que aquest cop sí, que a San Paolo seria diferent.

Al feu napolità, el Barça s’ha convertit en un equip vulgar incapaç de filtrar una passada en zona de tres quarts. Quelcom fàcil d’explicar: Vidal ha jugat d’extrem dret i Rakitic no s’ha atrevit a perdre la pilota. La prova que evidencia que l’aposta física no ha funcionat la trobem en els propis canvis de Setién. Quan Arthur ha entrat en joc, la circulació de pilota ha estat molt més fluïda i els blaugrana han empatat.

A diferència d'altres ocasions, els quaranta-cinc minuts de la segona part han estat suficients per empatar el partit i aconseguir un resultat valuós per afrontar la tornada. Però, per no tornar a trepitjar la mateixa pedra, al Camp Nou caldrà apostar per un onze amb canvis. Vidal, per sort, s'ho perdrà gràcies a la vermella que ha vist després d'autoexpulsar-se.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat