Costa d’explicar que Arturo Vidal i Ivan Rakitic juguin plegats. El xilè i el croat no són mals futbolistes, però les seves característiques -molt allunyades del què demana el Barça- són massa semblants i, a l’hora, incompatibles.
El partit contra el València ha servit per demostrar aquesta tesi. L’ex del Sevilla s’ha situat com a migcentre defensiu per cobrir la baixa de Sergio Busquets i no ha estat còmode en cap moment. Ocupant una plaça on el curs passat va brillar, el croat ha quedat retratat en la primera diana visitant i no ha ofert una circulació fluïda de la pilota en cap moment.
No l’ha ajudat que al seu costat hi tingués Arturo Vidal. El xilè lluita cada disputa, això és innegable, però amb l’esfèric als peus la cosa és ben diferent. Contra el València, l’interior xilè s’ha despenjat en atac desmesuradament i ha deixat venut a Rakitic. Si els dos futbolistes juguen junts no només castiguen el seu propi l’equip, si no que també es perjudiquen recíprocament.
Valverde, un canvi revelador
Just després de l’empat de Messi, Ernesto Valverde ha decidit apostar per Arthur, un jugador que tothom reclamava. El fet sorprenent, però, és que el tècnic extremeny l'ha substituït per Carles Aleñá, el millor migcampista del terreny de joc.
La seva decisió ha estat molt reveladora i té dos lectures: o bé els galons del vestidor són més importants del què ens pensàvem, o bé Valverde realment gaudeix del joc físic de Vidal i Rakitic. Sigui com sigui, la realitat és que contra el València el Barça s’ha desinflat després que Aleñá hagi marxat als vestidors.