Jonas Eriksson va ser un àrbitre internacional de renom entre el 2002 i el 2018. En el seu currículum, entre molts partits de la Champions League, destaca la seva presència al Mundial del 2014 i la final de l'Europa League del 2016 entre el Liverpool i el Sevilla. És per això que les dures confessions que ha fet en un llibre, titulat House of Cards, han commocionat el món del futbol internacional. "El joc brut darrere del joc", afirma.
Els durs mètodes de Pierluigi Collina
Malgrat que el llibre encara no ha vist la llum, el diari The Guardian ha tingut accés a diversos extractes. I entre aquests destaca el capítol en què explica com va viure el món de l'arbitratge d'elit l'arribada al comandament del carismàtic Pierluigi Collina, un àrbitre que, només per posar un exemple, va arribar a ser el protagonista de la portada d'un videojoc. L'italià es va fer càrrec de l'arbitratge UEFA el 2010 i una de les primeres mesures que va adoptar va ser la d'aplicar uns controls exhaustius a tots els àrbitres. "No només calia ser un bon àrbitre, sinó també prioritzar la dieta, semblar un àrbitre d'alt nivell, que els percentatges de pes i greix fossin els correctes, en cas contrari corries el perill a ser reprès, a tenir menys partits i a acabar al fred", relata Eriksson.
"Es va descobrir que alguns àrbitres eren daltònics. Un altre va resultar ser cec d'un ull i es va veure obligat a renunciar. Almenys això és el que deien els rumors, però ningú no ho sabia amb certesa, perquè pel que fa als resultats de la prova de visió, no es va revelar res en grups més grans", afegeix.
Eriksson: "Vaig sentir disgust, ira i humiliació"
Eriksson relata amb detall com van ser les proves que es van dur a terme a Ljubljana (Eslovènia), a la tardor del 2010. "Vaig sentir principalment disgust, ira i humiliació. El problema no eren les proves, sinó la manera com es feien", recorda. Es va dividir els col·legiats, l'elit de l'arbitratge europeu, en grups de 15. "Quan el meu grup va entrar a la gran i freda sala de conferències on ens havíem de reunir, la gerència ens va instar a despullar-nos fins a quedar en roba interior. Ens vam mirar, però ningú no va reaccionar ni es va atrevir a dir res", explica l'excol·legiat suec.
"Collina ens va observar de dalt a baix amb una mirada glaçada. Silenciós i observador. Es va aturar, em va mirar i va escanejar el meu cos gairebé nu. Vaig pensar per a mi mateix que això no val la pena. Soc un adult i em veig obligat a parar-me aquí i ser examinat i jutjat. L'error era intentar arribar-hi a través d'un pesatge humiliant i una agenda en què el més important era perdre pes i minimitzar-ne el percentatge de greix", afegeix Eriksson. L'àrbitre també explica que aquell mètode de control es va mantenir amb el pas del temps, cosa que va provocar que els àrbitres s'obsessionessin amb el pes, ja que, altrament, la seva carrera professional corria un seriós perill. En els cursos anuals de la UEFA, de fet, es prioritzava l'estat de forma a les decisions encertades en els partits.