La marxa d'Iñigo Martínez en vigílies de l'inici de lliga semblava aclarir el camí perquè Ronald Araujo es consolidés com titular al juntament amb Pau Cubarsí en l'eix de la defensa blaugrana. Tanmateix, les dues primeres jornades de Lliga han deixat entreveure que la confiança de Hansi Flick en l'uruguaià no és absoluta. El tècnic alemany, sempre atent a l'equilibri del seu darrere, comença a valorar seriosament l'opció d'Andreas Christensen com a acompanyant del jove del planter.
L'últim partit davant del Llevant, que va acabar amb triomf culer per 2-3, va ser un avís clar. Araujo va arrencar d'inici, però en la recta final Flick va donar entrat Christensen. Amb el danès sobre el camp, l'equip va guanyar fluïdesa en la circulació, seguretat a la sortida des d'enrere i Cubarsí es va mostrar més còmode, alliberat d'una part de la responsabilitat amb pilota.
Christensen guanya pes a la pissarra
El canvi no va passar inadvertit. En un context on el Barça necessita consolidar la seva identitat sota la idea de Flick, la capacitat de Christensen per ordenar la sortida de pilota pot ser decisiva. L'entrenador alemany ha mostrat des de la seva arribada que prioritza centrals que dominin la possessió i siguin fiables en la distribució, fins i tot per sobre de perfils més físics com el d'Araujo.
Encara que l'uruguaià continua sent un dels defensors més sòlids en duels individuals i un líder emocional per al vestidor, les seves limitacions tècniques en la primera fase del joc tornen a situar-lo sota examen. En la planificació de Flick, la figura del central dret ha de garantir control i seguretat, una cosa que Christensen va oferir en els seus minuts davant del Llevant.
Un repte per a Araujo
La situació obre un escenari exigent per a Araujo, que ja sap que el seu estatus en el Barça no és intocable. Flick no té objeccions en moure peces i buscar alternatives que encaixin millor amb el seu pla tàctic, i l'uruguaià està obligat a fer un pas al capdavant si no vol perdre protagonisme.