Ansu Fati ho ha tornat a fer. Després de debutar contra el Betis i d’estrenar-se amb un gol vital a El Sadar, el futbolista de 16 anys ha estat titular davant del València i, com deia Victor Valdés, ha demostrat que té una personalitat extraordinària.
L’extrem hispano-guineà és ràpid, té tècnica i ja ha fet palès que a l’àrea no perdona, però a més mostra una desimboltura impròpia d’un adolescent de la seva edat. Contra el València ha marcat en el minut 2 i ha regalat una assistència magistral a Frenkie de Jong, però això no ha estat el millor. Sens dubte, la característica que més engresca del davanter és que entén un joc tan complicat com el del Barça.
A diferència d’Ousmane Dembélé, Fati sap quins espais ha d’ocupar, quan ha de temporitzar i en quin moment cal jugar-se-la. Conseqüència lògica d’haver-se format a La Masia des dels 10 anys, cosa que l’ex del Dortmund no pot dir. La diferència, al cap i a la fi, és que Dembélé fa tres cursos que és a Barcelona i encara no ha interioritzat cap mecanisme de joc, mentre que Fati ja fa anys que els duu incorporats de sèrie.
Aquest dissabte, i probablement per protegir-lo, Ernesto Valverde ha decidit que marxés del terreny de joc en el minut 60. El tècnic blaugrana ha exercit de tutor del davanter i -amb bon criteri- ha posat seny en una festa que no s’aturava. En les pròximes setmanes, però, haurà de prendre una decisió. Quan tornin Leo Messi i Dembélé, quin serà el paper de Fati? El què queda clar, a hores d’ara, és que l’Estadi Johan Cruyff li comença a quedar petit.