Ni a la fórmula 1, ni a Le Mans, ni tampoc a les 24 hores de Daytona, Fernando Alonso no ha tingut sort. Els brasilers Christian Fittipaldi, nebot d'Emerson Fittipaldi, i Felipe Nasr i els seus equips s'han proclamat campions i subcampions respectivament de les 24 hores de Daytona a Florida, Estats Units. L'equip de Fittipaldi va completar un total de 808 voltes al circuit de Daytona International Speedway després de pilotar sense errors el seu Cadillac, mateix cotxe que el segon classificat, de l'equip Mustang Sampling Action Express Racing. El podi el completa l'equip del francès Loic Duval.

Com s'esperava, va guanyar el monoplaça que va tenir més bon rendiment de velocitat, però sobretot i el més important en aquesta cursa, la millor resistència en una prova de tanta durada. L'experiència de Fittipaldi, que ja havia guanyat la prova en dos ocasions (2004 i 2014), junt amb el seu company Barbosa, que també l'havia guanyat al 2010, ha acabat decantant la balança de nou per a l'equip del brasiler. 

Tot i així, si dividim la carrera per categories dels cotxes hi trobem resultats diferents. A les 24 hores de Daytona hi participen quatre tipus de cotxes: els Prototype (categoria reina), GTLM (GT Le Mans), GTD (GT Daytona) i Prototype Challenge. Cadascuna d'aquestes divisions té una classificació particular i per tant, campions diferents. Fittipaldi, per exemple, és el campió de la categoria Prototype i a més el de la general. 

Juncadella supera Alonso

En la categoria Prototype, que era la categoria en què competien Fernando Alonso i Daniel Juncadella, el català, amb problemes mecànics, ha superat l'asturià quedant dues posicions per davant a la categoria i amb 23 posicions d'avantatge a la general. L'equip de Juncadella ha quedat 15è a la classificació general de Daytona mentre que l'equip d'Alonso, amb problemes al vehicle, va acabar la cursa el 38è. L'asturià va competir acompanyat de dos britànics, Philip Hanson i Lando Norris, dos joves pilots de només 18 anys. "Una de les millors coses ha estat sentir-se competitiu", afirmava l'asturià després de la cursa.

Amb Miguel Molina, una altra de les esperances espanyoles, lluny després de veure que el seu Ferrari 488 quedava envoltat d'un núvol de fum en les primeres hores i que el seus companys d'equip no eren tan competitius com ell, tota la responsabilitat queia sobre Antonio García. I el madrileny no va defraudar. 

Antonio García era l'únic dels quatre espanyols que ja sabia què era guanyar la cursa de Daytona. Ho va fer al 2009 en la categoria absoluta. El madrileny i el seu equip, amb un Corvette que va deixar uns moments memorables i no va caure mai de les posicions capdavanteres, no van poder caçar en cap moment els Ford GT, que van causar polèmica per ser més ben tractats pel balance of performance. Antonio García va ser el tercer classificat en la categoria GTLM, però a més, també va ser el millor espanyol a la classificació general amb una més que merescuda 13a posició.