El TSJCyL ha absolt un dels exjugadors de l'Arandina Club de futbol condemnat a 38 anys de presó per agressió sexual a una menor i ha rebaixat la pena als altres dos encausats, també sentenciats abans a 38 anys, deixant-la en quatre anys en un cas i tres anys de presó en l'altre.
Quatre i tres anys, per als altres dos exjugadors
El Tribunal ha qualificat els fets com un delicte d'abús sexual, en lloc d'agressió sexual, i ha apreciat com a circumstàncies atenuants la proximitat d'edat i la proximitat en el grau de maduresa amb la víctima, han informat aquest dimecres fonts del TSJCyL.
La Sala ha exclòs totalment de responsabilitat el més jove dels exjugadors processats, Raúl Calvo, i ha condemnat Carlos Cuadrado "Lucho" a quatre anys de presó i a Víctor Rodríguez "Viti" a tres anys, a més d'establir el pagament d'una indemnització de forma conjunta i solidària a la menor afectada amb la suma de 10.000 euros.
Indemnització de 10.000 euros
La sentència assenyala que la declaració de la jove -valorada conjuntament amb la resta de les proves, testificals, pericials i documentals- té plena credibilitat quant als fets ocorreguts al saló del pis dels tres exjugadors el 24 novembre de 2017, però no quant a la forma en què es van produir.
En concret, la Sala no considera provada l'existència d'intimidació, en apreciar les contradiccions que es posen de manifest entre la declaració de la menor -va dir que va estar bloquejada per la por-, i la conducta observada tant en els moments anteriors, en els quals va intercanviar missatges de contingut sexual amb un d'ells i va acceptar acompanyar-lo a casa seva l'endemà.
La sentència estableix que tampoc no casa amb els moments posteriors, en els quals va abandonar el menjador per mantenir voluntàriament una relació sexual completa amb un d'ells en una habitació contigua i després de l'ocorregut presumir davant de les seves amistats.
Les esmentades contradiccions, segons la resolució del TSJCYL, mostren fissures en la credibilitat de la declaració, que tampoc no es veu corroborada pels elements perifèrics a la mateixa.
Detalla en aquest sentit que ni les declaracions testificals transmetent el que els va relatar la menor ni els missatges telefònics creuats en un primer moment no permeten afirmar que al menjador de la casa actués contra la seva voluntat en estar tenallada per la por, versió que va transmetre després als seus pares i a l'orientadora que la tractava a Madrid posteriorment.
Com a conseqüència, el TSJCYL suprimeix del relat de fets provats la referència a la intimidació, i els ha qualificat com un delicte d'abús sexual a menor de 16 anys, el consentiment dels quals manca de transcendència jurídica a partir de la reforma del Codi Penal de 2015 que va elevar l'edat del consentiment de 13 a 16 anys.
Quant a la responsabilitat penal dels recurrents, la sentència considera que no es pot apreciar que desconeguessin l'edat de la menor, ni que ignoressin que els actes sexuals amb una de menor de 16 anys es troben castigats per la Llei.
Tanmateix, la Sala valora la proximitat d'edat i la proximitat en el grau de maduresa amb la menor, acreditada mitjançant prova pericial psicològica, per absoldre a Raúl Calvo - ja absolt per l'Audiència del fet concret de la relació sexual mantinguda a la seva habitació amb la noia immediatament després d'ocorreguts els fets jutjats per entendre que ambdós tenien edats pròximes i un grau de maduresa similar.
També atenua la responsabilitat dels altres dos acusats, en valorar la relativa proximitat de les seves edats amb la de la víctima i la seva falta de maduresa.
L'error fixa per als dos condemnats la prohibició de comunicar per qualsevol mitjà amb la víctima i d'apropar-se a ella, al seu domicili, centre de treball o educatiu i a qualsevol altre que sigui freqüentat per ella a una distància inferior a 1 quilòmetre durant un període de vuit anys.
Els imposa a més llibertat vigilada durant cinc anys i inhabilitació especial per a qualsevol professió o ofici, sigui o no retribuït, que comporti contacte regular i directe amb menors d'edat per un temps superior en tres anys al de la durada de les penes de privació de llibertat respectivament imposades.