Després del triplet, el PSC aspira a una quarta corona només 28 dies posteriors al triomf electoral al Parlament. Els socialistes catalans es marquen com a objectiu recuperar el lideratge a les eleccions europees a Catalunya, un fet que no aconsegueixen des del 2009. Quinze anys després, i consolidats com a primer partit a les eleccions municipals, les estatals i les europees, els de Salvador Illa busquen tancar el cicle d’un any de victòries fent ple amb l’única bitlla que els hi queda: els comicis a l’Eurocambra. Per intentar aconseguir-ho, el partit ha apostat pel mateix candidat que tenen des del 2014, Javi López. És la tercera legislatura que López serà europarlamentari i ho farà, molt probablement, de la mà d’una altra figura del PSC: Laura Ballarín. Des de Pallars aspiren a mantenir els dos eurodiputats que han tingut els darrers anys d’aquest mandat, i ambdós escalen posicions dins del tiquet electoral del PSOE: López ascendeix del quart al tercer lloc, mentre que Ballarín passa de la 22a posició a la setzena.
Sota el lema ‘Més Europa’, el PSC centrarà la campanya en la necessitat d’una Catalunya “amb més veu” a les institucions europees i la conveniència de “preservar i ampliar els drets i pilars democràtics europeus” en un context d’amenaça per l’auge de la ultradreta, que podria ser tercera força amb claredat al Parlament Europeu. De fet, ja durant la campanya de les eleccions catalanes, Salvador Illa va fer una defensa aferrissada del projecte europeu i la importància de sumar en aquest club comunitari davant una època de canvis “geopolítics, tecnològics, climàtics i econòmics”. Una altra clau serà la crida a “plantar cara” als discursos de l’extrema dreta. López ja ha assenyalat en diverses ocasions que aquests comicis són “els més importants des de la fundació de la Unió Europea” i defensa que la jornada electoral ha de servir per “dir no als discursos de l’odi i sí als de la convivència”.
L’objectiu: la sisena victòria
Habitualment, les eleccions a l’Eurocambra acostumen a tenir un grau de participació baix, i on es mobilitzen els electors dels principals partits a l’Estat, el PSOE i el PP. Dels vuit comicis europeus que s’han celebrat a Catalunya, cinc els ha guanyat el PSC. Aquesta victòria només es pot quantificar en vots i el percentatge d’aquests, ja que en aquesta convocatòria la circumscripció és única (tot l’Estat) i els 61 eurodiputats es reparteixen a partir d’aquest resultat en el terreny espanyol. Per això, els candidats dels socialistes catalans van dins de la llista del PSOE. Sigui com sigui, ara el PSC aspira a aconseguir una sisena victòria de les nou eleccions que s’hauran celebrat al Parlament Europeu una vegada hagi passat el 9 de juny.
Concretament, el PSC va imposar-se als comicis del 1987 (36,82%), 1989 (36,36%), 1999 (34,63%), 2004 (42,85%) i 2009 (36%). L’any 1994, els socialistes van quedar segons per darrere de Convergència i Unió amb un 28,17% dels sufragis. Ara bé, el pitjor resultat el van collir el 2014, quan van ser tercers i van quedar per darrere tant d’Esquerra Republicana com de CiU. En aquella ocasió, el PSC va aplegar el 14,29% dels suports, quedant per sota de les 360.000 paperetes. Tampoc es va fer amb la primera posició l’any 2019, quan van ser segons amb el 22,06% dels vots. Aquesta convocatòria va coincidir amb les eleccions municipals, i la mobilització va ser alta (només un 39% d’abstenció). A més, el fet que els candidats de Junts i Ara Repúbliques (la coalició que ERC comparteix amb Bildu i el BNG) fossin Carles Puigdemont i Oriol Junqueras també va penalitzar els socialistes.
Ara, els socialistes ho aposten tot a la seva revifada —i posterior consolidació— amb les darreres victòries electorals. La tendència a l’alça va començar amb les eleccions al Parlament del 14 de febrer de 2021, quan Illa es va estrenar com a cap de cartell de la seva formació per aspirar a liderar el Govern: més de 650.000 vots i 33 diputats. Això es va disparar més amb les eleccions municipals de 2023, superant els 700.000 sufragis i esdevenint la formació més votada al conjunt del territori català. La crescuda va ser molt més substancial a les estatals del 23 de juliol de 2023, on el PSC va guanyar àmpliament sobrepassant els 1,2 milions de suports. I, finalment, fa menys de dues setmanes, quan va repetir triomf electoral als comicis del Parlament: més de 870.000 vots i 42 escons.
La tònica d’agafar-se a aquest vent a favor es va constatar en l’acte que va celebrar el PSC amb el PSOE el passat dissabte al Palau de Congressos de Catalunya (Barcelona). Aprofitant per reivindicar aquesta victòria i que el resultat del 12-M certifica que “Catalunya estima Espanya”, van fer el tret de sortida de la precampanya de Teresa Ribera com a candidata dels socialistes a l’Eurocambra apuntalant-la com “el millor actiu” per combatre la “internacional ultradretana”. D’altra banda, en aquesta llista de 61 persones, hi ha sis membres del PSC: Javi López (3), Laura Ballarín (16), Enric López (47), Ainhoa Carbonell (48), Kleber Esteve (51) i Judit Verdier (54).
Una campanya amb molt protagonisme per a Salvador Illa
Com a actiu electoral, el PSC també recorrerà al seu líder, Salvador Illa, per protagonitzar la majoria d’actes que faran al llarg d’aquesta campanya. De fet, almenys fins al 2 de juny, el guanyador de les eleccions al Parlament participarà cada dia en algun acte amb Javi López o Laura Ballarín. El partit arrenca aquest dijous a la tarda la campanya a la seva seu, amb els dos candidats amb probabilitat d’entrar a l’Eurocambra, el mateix Illa i Jaume Collboni. En els primers dies, també destaca la participació del ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, el divendres; o la del candidat dels socialistes a presidir la Comissió Europea, el luxemburguès Nicolas Schmit, que vindrà dilluns a Catalunya. En aquest darrer mandat, Schmit ha estat el comissari de Treball i Drets Socials.
També caldrà veure els missatges que Salvador Illa llança al llarg de la campanya. Aquestes dues setmanes coincideixen amb les negociacions per la constitució de la Mesa del Parlament, ja que la nova legislatura catalana arrencarà l’endemà dels comicis europeus, el 10 de juny. El PSC s’ha conjurat per mantenir unes converses discretes amb les formacions polítiques i explora contactes amb tots els grups amb representació parlamentària, tret de Vox i Aliança Catalana. L’aspiració dels d’Illa també és presidir el Parlament, però sense haver descartat explícitament la possibilitat de cedir la figura de la segona autoritat del país a un altre partit.
Aquestes eleccions es produeixen, a més, amb diversos fronts oberts: el govern espanyol ha retirat l’ambaixadora a l’Argentina després de les polèmiques paraules de Javier Milei sobre Pedro Sánchez i la seva dona Begoña Gómez; i el reconeixement de Palestina com a estat que farà Espanya el pròxim 28 de maig. Sobretot, però, es recorrerà als discursos del president argentí per argüir que aquestes eleccions “van de convivència i no d’odi”. Així ho deia Illa el passat dissabte: “No volem Melonis, ni Orbans, ni Le Pens perquè no volem odi, ni divisió ni discriminació”.