Tal dia com avui de l’any 1766, fa 252 anys, Manuel d’Amat i Junyent, virrei hispànic del Perú, inaugurava la plaça de bous d’Acho, a Lima, que es convertia en la primera plaça de toros estable del continent americà. La promoció i construcció de la plaça de bous de Lima obeïa a l’estratègia colonialista de crear un coliseu estable per desenvolupar-hi el gran espectacle de masses de l’època: les curses de bous. L’any 1766 Lima, amb més de 60.000 habitants, era la ciutat més poblada del continent sud-americà. València, Barcelona, Sevilla i Madrid —les quatre ciutats més poblades de la Península i per aquest ordre— ratllaven els 100.000 habitants. I a més, Lima era la capital colonial del virregnat del Perú que, en aquells dies, abraçava els territoris dels actuals estats del Perú, Bolívia, Xile, el Paraguai, l’Argentina, l’Uruguai i part de l’Equador.  

El virrei Amat, nascut a Vacarisses (Vallès Occidental) el 1704 en una família d’oligarques del partit borbònic, passaria a la història com el gran urbanista de Lima. Sota el seu govern va millorar notablement el rendiment de les mines d’argent de Potosí, optimitzant l’extracció i el transport dels materials i perseguint implacablement les xarxes de corrupció instal·lades en l’administració colonial. També va destinar una gran quantitat de recursos públics en la reconstrucció de Lima  i del seu port (El Callao), que havien estat assolats pel terratrèmol i el tsunami de 1746. I amb els seus recursos personals va finançar la construcció de l’Alameda de los Descalzos, inspirada en els grans parcs de les capitals europees de l’època, del Paseo de Aguas, a l’interior de l’Alameda, i l’esmentada plaça de bous d’Acho, inspirada en les grans places de toros andaluses.

Plaça de bous d'Acho (1867) / Viquipèdia

El virrei Amat també seria un personatge cèlebre a causa dels seus afers  domèstics. Va tenir una relació conjugal, sense casar-s’hi, amb l’actriu de teatre criolla Micaela Villegas y Hurtado de Mendoza; un fet que va provocar un gran escàndol en la conservadora i classista societat colonial de l’època. Amat, un personatge irascible i misogin que ratllava la seixantena, presentava arreu l’adolescent i passional Micaela com la seva esposa. Però les discussions en públic de la parella, molt pujades de to, es van convertir en el principal instrument d’atac dels seus enemics polítics. Es deia que quan Amat s’enjutjava, que era sovint, l’anomenava “perricholi”. Amat, malgrat que era oficial de l’exèrcit hispànic, pràcticament no sabia parlar castellà i els seus enemics afirmaven que el que volia dir era “perra chola”, un insult recurrent en la cultura criolla hispànica. 

 

Imatge principal: Retrat del virrei Amat / Viquipèdia

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat