Tal dia com avui de l’any 1391, fa 631 anys, una turbamulta de grans proporcions va assaltar el call de Palma i el va destruir. Segons les fonts documentals, el dia abans, 1 d’agost, un nodrit grup de pagesos de fora vila va entrar a la ciutat amb l’objectiu d’intimidar els poderosos, i fer-los desistir de les seves polítiques depredadores. En el decurs de la protesta, s’hi van sumar molts veïns de la ciutat, principalment de les classes populars, i a darrera hora del vespre aquell avalot s’havia convertit en una important revolta. En aquell moment, els poderosos —amb l’ajut del baix clergat— van aconseguir convèncer els revoltats que els jueus eren els culpables d’aquella profunda crisi; i aquella onada de violència es va dirigir cap al call.

L’assalt al call de Palma es va saldar amb la destrucció de tots els edificis del barri, i amb el saqueig de tots els obradors, cases particulars i espais religiosos de la comunitat. Segons les fonts documentals, els assaltants van assassinar uns 300 veïns del call. Es va donar la circumstància que mentre es produïa la devastació del call, les autoritats de la ciutat no van moure ni un dit. Però, entrada la nit, un grup important de revoltats es va dirigir a la Casa de la Universitat (la casa del govern municipal) i la va assaltar. En aquell moment, diversos alts funcionaris, veient perillar la seva vida, es van refugiar al castell de Bellver; i, automàticament, es va desfermar una brutal repressió que se saldaria amb l’execució de quinze pagesos.

Després d’aquell episodi, el call de Palma va entrar en crisi. L’elit de la comunitat, formada per intel·lectuals, professionals liberals i artistes; es va exiliar als calls de Sicília i del nord d’Àfrica. No obstant això, aquest buit creat —que s’estima d’unes 150 persones—, sumat al que havien deixat les víctimes del pogrom —unes 300 persones més— va ser cobert per una immigració de jueus portuguesos. Aquesta compensació demogràfica permetria al call de Palma sobreviure fins al decret de conversió o expulsió dels Reis Catòlics, signat un segle més tard (1492). En aquell moment, el call de Palma havia recuperat el màxim anterior al pogrom, i això explicaria l’existència, a partir del segle XVI, de la nombrosa comunitat xueta, formada per jueus conversos.