Carregant...

Tal dia com avui de l'any 1936, fa 90 anys, a Madrid, i en el context dels primers dies de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), moria Buenaventura Durruti Dumange, líder dels milicians barcelonins del sindicat anarquista CNT-FAI (Confederació Nacional del Treball-Federació Anarquista Ibèrica), que, amb altres forces lleials a la Generalitat i a la República, havien combatut i derrotat el cop d'estat militar del 19 de juliol a la capital de Catalunya. En el moment dels fets, Durruti era el líder de les columnes de milicians anarquistes catalans que s'havien desplaçat al front de guerra situat al sud de Madrid.

Durruti (Lleó, 1896) va morir d'una manera ben allunyada de l'èpica revolucionària que predicava. Segons la versió del sindicat CNT-FAI, va morir d'un tret que va disparar-se accidentalment del seu subfusell (un naranjero, en l'argot revolucionari) mentre baixava del cotxe. El sindicat anarquista va reforçar aquesta hipòtesi amb la informació que Durruti era un líder disposat al combat en tot moment i en qualsevol circumstància, i que mai no portava activat el mecanisme de seguretat de l'arma. Això explicaria, segons el sindicat anarquista, que aquesta s'hagués disparat amb un simple cop de culata contra el terra o contra la porta del cotxe.

Però, des del primer moment, la versió de la CNT-FAI va quedar en dubte. Els primers que la van qüestionar van ser el mateix xofer de Durruti, Climent Cuyàs, i el també dirigent anarquista Joan Garcia Oliver, que era a prop de l'indret del decés. Jaume Miravitlles, que més tard seria assessor del president Companys en matèria de seguretat ciutadana, també va qüestionar la versió anarquista. Segons aquestes persones, la versió de l'accident era inversemblant, perquè Durruti mai no portava un naranjero, sinó un revòlver. També l'historiador Abel Paz, biògraf de Durruti, sosté que la versió que va divulgar el sindicat CNT-FAI no és creïble.

Durant els dies posteriors, el periodista, historiador i diputat Antoni Rovira i Virgili (que més tard seria president del Parlament a l'exili) afirmaria que Durruti va ser disparat pels mateixos milicians anarquistes quan intentava contenir una desbandada. També va córrer la informació —no contrastada— que podrien haver-li disparat agents estalinistes prosoviètics interessats a eliminar els anarquistes del moviment revolucionari. I, fins i tot, es va dir que podria haver estat assassinat per un sicari, complint l'encàrrec dels familiars de les víctimes assassinades per les Patrulles de Control a la rereguarda republicana catalana.