Tal dia com avui de l’any 1711, fa 311 anys, a Frankfurt, en aquell moment un principat independent format per la ciutat i el seu territori immediat; els prínceps electors del trencaclosques territorial alemany coronaven Carles d’Habsburg nou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic. Aquesta macroestructura estatal remuntava la seva existència a l’any 843, quan els tres fills del primogènit i hereu de Carlemany s’havien dividit l’Imperi carolingi. Lluís s’havia reservat el terç oriental dels dominis carolingis, però el règim resultant de la posterior Revolució Feudal dels segles X i XI consagraria l’arquitectura confederal d’aquell conglomerat. Des del segle XV els Habsburg ostentaven el títol d’emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic.

Carles d’Habsburg, el candidat de l’aliança internacional antiborbònica al tron de Madrid, va ser coronat arxiduc independent d’Àustria l’abril de 1711, després de la inesperada i prematura mort del seu germà gran Josep I. I, poc després, rellevaria el seu difunt germà en la dignitat imperial. Aquests fets van obligar els països que li donaven suport a replantejar-se la seva participació en el conflicte successori hispànic. Després de la coronació imperial de Carles, les cancelleries de Londres, de la Haia, de Lisboa i de Torí van témer la reedició de l’eix Madrid-Viena de l’època de Carles de Gant (principis del segle XVI) i van perdre l’interès en la causa hispànica de l’Habsburg. Només Catalunya es va mantenir fidel a la causa austriacista.

També després de la coronació de Frankfurt, Carles va perdre interès en les seves opcions hispàniques. Les potències combatents van iniciar converses per posar fi a aquell conflicte, i els representants del rei Lluís XIV de França (l’avi i valedor de Felip V d’Espanya) van oferir importants compensacions territorials i econòmiques —a càrrec del patrimoni hispànic— als països de l’aliança antiborbònica, que es concretarien a Utrecht (març-juny, 1713). Fins i tot, la cancelleria de París s’autoassignaria importants compensacions. Després d’Utrecht, la guerra va prendre un tombant totalment diferent i les cancelleries borbòniques de París i de Madrid anomenarien aquella darrera fase del conflicte com a Guerra dels Catalans (1713-1714).