Tal dia com avui de l’any 1326, fa 700 anys, la reina Elisenda de Montcada —esposa del rei Jaume II— posava la primera pedra de la construcció del monestir de Pedralbes. Tan sols catorze mesos després (maig, 1327) s’inauguraria el primer edifici d’aquell conjunt monàstic, que albergaria una comunitat de monges de l’orde de Santa Clara (la branca femenina de l’orde dels franciscans), formada, en la seva major part, per filles de l’estament nobiliari català.
L’any següent de la posada en funcionament del cenobi, s’inauguraria un petit palau (febrer, 1328), construït per a ser la residència de la reina Elisenda en el moment en què enviudés —el rei Jaume II era molt vell, i acabaria morint poc abans de l’acabament d’aquesta edificació (novembre, 1327). Quan es va completar aquesta segona obra (el palau), la reina Elisenda, que ja era vídua, s’hi va traslladar (febrer, 1328) i hi va residir fins a la seva mort (juliol, 1364).
El monestir de Santa Maria de Pedralbes va ser construït a sobre d'una finca anomenada Mas Pedralbes, propietat d’una oligarca anomenada Elisenda de Sarrià i del seu fill Bernat de Sarrià. Les intervencions arqueològiques contemporànies (1989-1991) revelen que aquesta finca era un espai de producció agrària des de feia segles. S’hi van descobrir estructures d’una vil·la romana (la casa del propietari agrari), d’unes sitges i d’algunes cubetes, que indiquen que hi havia una premsa d’oli o de raïm.
La interpretació d’aquestes restes suggereix que el conjunt hauria funcionat com una zona de producció, elaboració i emmagatzematge agrícola —segurament d’oli o vi— de forma ininterrompuda des del segle I. Molt probablement no hauria estat abandonada, ni tan sols durant el fosc parèntesi de la dominació àrab (717-801), i, per tant, quan els reis Jaume i Elisenda s’hi van fixar per a crear el monestir, ja era un espai amb una llarga història d’ocupació de més de mil anys.