Tal dia com avui de l'any 1939, fa 78 anys, el general Franco remodelava el govern d'Espanya i es feia pública la llista del primer consell de ministres del règim dictatorial després de l'acabament de la Guerra Civil de 1936-1939. En aquell nou gabinet destacava la figura de Ramón Serrano Suñer, cunyat del dictador, que passava a assumir dues de les tretze carteres ministerials: Governació —que compartiria amb el general colpista Galarza— i Afers Exteriors —que compartiria amb el, també, general colpista Beigbeder—. Serrano Suñer, en assumir dues carteres ministerials estratègiques —en seria l'únic—, es convertia, de facto, en el número dos del règim franquista.
Serrano Suñer havia nascut l'any 1888 a Cartagena (Múrcia), indret de destinació professional del seu pare, enginyer de camins de l'Estat. Era fill del matrimoni català format per Josep Serrano Lloveres, natural de Tivissa (la Ribera d'Ebre); i per Carme Suñer Font de Mora, natural de Gandesa (la Terra Alta). A la llar familiar dels Serrano mai es va fer servir el català. Serrano va ser educat exclusivament en castellà, i l'únic contacte que va tenir amb la llengua catalana va ser durant les vacances escolars de la seva infantesa a la casa dels seus avis materns. Mai no arribaria a tenir competència en català, tot i que havia afirmat en alguna ocasió que l'entenia.
Serrano Suñer seria un personatge polític determinant durant la Guerra Civil i els primers anys de la dictadura. Va teixir les aliances entre els diversos grups que participarien en la sublevació contra la República. I va promoure l'entesa del règim de Franco amb el de Hitler i el de Mussolini. Plenament coneixedor de la pràctica nazi de la solució final, va ordenar que els exiliats republicans detinguts a la França ocupada fossin derivats als camps d'extermini. El 1942, coincidint amb un seguit de derrotes nazis als camps de batalla, va ser discretament apartat del poder i la seva estrella política es va apagar. Fins llavors havia estat el civil més poderós del règim franquista.