Tal dia com avui de l’any 1789, fa 235 anys, i passades vint-i-quatre hores de l’esclat de la protesta popular contra l’augment desorbitat dels preus dels aliments bàsics de l’època (pa, vi, carn, oli), que seria coneguda com el Rebombori del Pa, les autoritats borbòniques sentenciaven a mort Josepa Vilaret, acusada de liderar els aldarulls que es van saldar amb l’incendi de diverses “barraques” o botigues de despatx de pa, i la temptativa d’incendi de la residència del capità general González Bassencourt, al pla de Palau. Josepa Vilaret era una persona d’extracció humil, mare d’una família nombrosa i va ser presentada com el boc expiatori d’aquells aldarulls per la seva condició de dona, negra i pobra.

La investigació historiogràfica moderna posa en relleu el paper de les dones de Barcelona en aquella formidable protesta. Aquests mateixos estudis, afirmen que el gruix d’aquell moviment estaria format per dones; que, en el moment culminant de la crisi, van sumar més de 8.000 activistes en una ciutat de 100.000 habitants. La naturalesa fonamentalment femenina d’aquella protesta va espantar i va irritar a parts iguals el règim borbònic. El capità general González Bassencourt va ordenar càrregues de cavalleria, brandant l’espasa, contra les concentrades al pla de Palau; i càrregues d’infanteria, amb baioneta calada, contra les manifestants del Born i del Raval, que se saldarien amb un nombre indeterminat de manifestants mortes.

Josepa Vilaret, popularment “la Negreta”, va ser detinguda el dia 28 de febrer al vespre, i el 29 va ser condemnada a mort per González Bassencourt (els capitans generals del règim borbònic reunien els poders polític, militar i judicial). La sentència s’executaria tres mesos justos després de la detenció (28 de maig de 1789), al recinte militar de la Ciutadella. I qui ordenaria el compliment de la sentència seria el capità general Antonio de Lacy y White, que havia rellevat González Bassencourt, cessat pels seus mètodes repressius. No obstant això, Lacy ordenaria cinc execucions sumàries pels Rebomboris. Vint-i-vuit anys més tard, intentaria un aixecament militar de caràcter liberal a Barcelona, que no rebria cap suport, i que provocaria que l’afusellessin.