Tal dia com avui, fa 12 anys, es va signar a Barcelona, l'acta fundacional de l'Euroregió Pirineus-Mediterrani. L'Euroregió reunia novament els territoris que en l'Edat Mitjana havien format una realitat política i cultural: Catalunya, Aragó i les Illes Balears (dins de l'actual Estat espanyol) i Migdia-Pirineus i Llenguadoc-Rosselló (dins de l'actual Estat francès). 14 milions d'habitants i l'extensió equivalent a 1/3 de la península Ibèrica. L'Euroregió era el primer intent seriós de recuperació del vincle polític perdut vuit segles abans. També de col·laboració institucional, cultural i econòmica, sobre un conjunt territorial que mai havia perdut la idea de comunitat històrica.

Aquest projecte era un vell somni del president Maragall. Que va fer possible quan els territoris fundacionals estaven governats (excepte les Illes) per partits socialistes. Un detall que explicaria l'absència -voluntària- del govern del País Valencià. I l'abandonament posterior d'Aragó, amb el canvi de color polític del seu govern. L'objectiu de l'Euroregió era la creació d'un espai econòmic potent capaç d'aprofitar els recursos del conjunt i les sinergies dels diversos pols. Una Euroregió puntera situada a la Mediterrània que -juntament amb el nord d'Itàlia- fos capaç de contrapesar -i reequilibrar- l'excés de protagonisme de les regions industrials del centre i del nord del continent.

Però darrere el projecte econòmic hi havia una clara vocació de recuperació dels vincles històrics i culturals. L'Euroregió es construïa sobre el territori que en l'antiguitat havien ocupat els ibers del nord -la base històrica de la població actual. I que els romans havien reconegut creant -sobre els límits culturals nord-ibèrics- les províncies Tarraconense i Narbonense (del delta del Roine a l'Albufera valenciana).  El solar on segles més tard es van constituir els comtats medievals catalans, aragonesos, tolosans i llenguadocians. La comunitat trencada, sobtadament, amb la derrota catalano-aragonesa de Muret (1213) davant la corona francesa que ambicionava l'annexió del Midi.