Tal dia com avui de l’any 1391, fa 631 anys, es produïa el saqueig del call de la vila d’Inca, que seria el primer de Mallorca. Segons les fonts documentals el call d’Inca havia estat format tan sols vint anys abans. Amb anterioritat a 1346, la comunitat jueva local vivia dispersa pels diversos carrers i barris de la vila. A partir de 1346, les classes populars (fortament influïdes pel discurs apocalíptic del baix clergat catòlic) havien pressionat les autoritats locals i els representants de la corona amb l’objectiu de concentrar la població jueva local en un mateix barri. Després de diverses negociacions (preus de compra de les cases on s’emplaçaria la comunitat jueva); el call es va establir al carrer d’Es Pascolet, que es corresponia a l’actual carrer d’Es Call (1372).

Segons les mateixes fonts, el call d’Inca va quedar destruït; i una part important dels seus 300 habitants van perdre la vida durant aquell assalt. L’endemà, dia 2, les classes populars van assaltar i saquejar el call de Palma; i tres dies més tard, el 5 d’agost de 1391, es produïen els primers incidents antijueus a Barcelona, que culminarien amb l’assalt i la destrucció del call de la capital catalana. El call de Barcelona (el Major i el Menor) van ser arrasats i ja no es recuperarien. També altres calls catalans van ser víctimes d’aquella onada destructiva, que, des de Barcelona, es va estendre arreu del Principat com una taca d’oli. Especialment sagnant, seria el pogrom de Tàrrega, que es va saldar amb el brutal assassinat dels 250 membres de la comunitat jueva local.

Aquells pogroms, que havien entrat en territori de la Corona a través del País Valencià (València, 9 de juliol de 1391); van representar el principi de la fi de la minoria jueva catalana. Algunes famílies jueves (principalment les més poderoses econòmicament) es van convertir; i els seus descendents, paradoxalment, destacarien com a furibunds antijueus. I la gran majoria es va dispersar i va passar a viure la seva fe des d'una situació de semiclandestinitat fins al definitiu decret de conversió o expulsió de 1492. La progressiva desaparició de la comunitat jueva (convertida o exiliada) tindria uns efectes molt negatius per al procés de recuperació de l’economia que precisava el país després de la terrible crisi de la Pesta Negra (1348-1351).