Tal dia com avui de l’any 1910, fa 112 anys, en el context d’una profunda crisi política, el rei Alfons XIII nomenava president del Consejo de Ministros (equivalent a president del govern) el polític regeneracionista José Canalejas Méndez (Ferrol, Galícia, 1854 – Madrid, 1912), líder del Partit Democràtic Liberal, que arribava al poder amb un ampli programa de reformes socials i polítiques. Una de les propostes més destacades del seu programa era la concessió d’una autonomia administrativa i fiscal per a Catalunya, que havia de culminar amb la restauració de l’autogovern català, liquidat a sang i foc el 1714. Aquest projecte l’havia preparat en col·laboració amb Enric Prat de la Riba, líder la Lliga Regionalista i futur president de la Mancomunitat (1914-1917).

Quan Canalejas va arribar al poder, el catalanisme polític ja era l’opció majoritària a Catalunya. Poc abans, en les eleccions generals de 1907, la plataforma Solidaritat Catalana —que agrupava totes formacions d’obediència estrictament catalana partidàries de la restauració de l’autogovern català— havia obtingut un resultat històric: 40 dels 44 diputats electes a les quatre circumscripcions electorals catalanes. També poc abans, durant la Setmana Tràgica de 1909, l’aparell policial i militar espanyol havia desfermat una brutal repressió, que es va saldar amb 5 penes de mort, 12 de cadena perpètua, quasi 1.000 condemnes de diverses durades i més de 200 desterraments; i que havia convertit Catalunya en un polvorí social.

Canalejas no va poder completar la implementació del seu programa social i polític. El 12 de novembre de 1912 (dos anys i dues crisis de govern després d’arribar al poder) va ser assassinat per l’anarquista Manuel Pardiñas Serrano (El Grao, Aragó, 1880 – Madrid, 1912), que li va disparar a boca de canó davant de l’aparador de la llibreria San Martín de la capital espanyola. La sobtada desaparició de Canalejas va inaugurar un període convuls que feia caure el projecte d’autogovern de Catalunya de l’agenda política espanyola. Però Prat de la Riba, amb una extraordinària habilitat política, va saber reconduir la situació amb els successors de Canalejas (García Prieto i Romanones), i la Mancomunitat de Catalunya seria instaurada el 6 d’abril de 1914.