Tal dia com avui de l'any 1511, fa 515 anys, a Vilanova de Sixena (molt a prop del monestir de Sixena, a la comarca aragonesa dels Monegres), naixia Miquel Servet i Conesa, que en el decurs de la seva vida seria metge i científic i adquiriria una gran celebritat com el descobridor de la circulació menor de la sang o de la sang pulmonar. Servet va néixer en una família formada per Anton Servet Melet, de Vilanova de Sixena i notari del monestir, i Caterina Conesa Saporta, descendent de la família judeoconversa dels Saporta, de Montsó, la capital comarcal.
En l'època en què va néixer Miquel Servet (principis del segle XVI) les llengües d'ús habitual en aquella zona (la conca del Cinca) eren l'aragonès i el català. Per aquest motiu, és més que probable que Miquel Servet, tingués competències lingüístiques en aragonès, que seria la seva llengua materna, i en català, que era la llengua de la diòcesi (Sixena pertanyia a Lleida) i de la cultura del territori, com ho demostra el fet que el consell municipal de Montsó o les rectories parroquials del territori redactessin en català tota la documentació que enviaven a Lleida.
Després de publicar el seu descobriment (París, 1553), va ser detingut a Ginebra (13 d'agost de 1553) per ordre de l'eclesiàstic Joan Calví, mentre era a la ciutat (convidat per la universitat de la ciutat) per donar a conèixer el seu descobriment. Va ser interrogat, torturat i assassinat per ordre diversos consells eclesiàstics protestants; acusat de divulgar idees contràries als dogmes de l'església calvinista. Poc abans, Joan Calví, fundador d'aquesta confessió, havia proclamat que si Miquel Servet posava els peus a Ginebra no en sortiria viu.