Tal dia com avui de l’any 1688, fa 337 anys, a Torí (llavors capital del ducat independent de Piemont), naixia Maria Lluïsa de Savoia, la tercera filla de Víctor Amadeu II de Savoia, duc independent de Piemont, i d’Anna Maria d’Orleans, neboda del rei Lluís XIV de França (filla de Felip d’Orleans, germà petit del monarca francès). Pocs anys després, quan només tenia tretze anys, va ser casada amb el seu cosí segon Felip d’Anjou (1701), que en aquell moment ja era rei de les Espanyes i governava com a Felip V.  Maria Lluïsa i Felip van ser casats en el context prebèl·lic que precediria la Guerra de Successió hispànica (1701-1715) i en el marc de la fabricació dels blocs que acabarien combatent en aquell conflicte.

Maria Lluïsa i Felip van ser casats a Figueres (3 de novembre de 1701). El perquè obeïa al fet que Felip V era a Barcelona negociant les Corts (el pacte bilateral secular que presidia les relacions entre Catalunya i el poder central) i Maria Lluïsa posaria els peus als dominis hispànics per l’Empordà. La parella reial va ser a Barcelona durant dos mesos llargs i en el decurs d’aquesta estada s’iniciaria la mala relació entre la reina i els catalans. El Dietari de la Generalitat consigna diverses interrupcions de les Corts causades per una “indisposició” del rei. Es consigna un diagnòstic de febres terçanes, però s’apunta la sospita d’una malaltia mental —que es posaria de manifest més endavant—, que seria el motiu de disputa entre els reis hispànics i els metges catalans.

Maria Lluïsa detestaria profundament els catalans perquè sempre van ser els causants dels ridículs més espantosos del seu marit. I quan França i Anglaterra van iniciar les negociacions de pau —al marge de la resta de contendents (Utrecht, 1713)—, que contemplaven la conservació de l’edifici polític foral català —i que implicava que els catalans demanessin perdó per la revolució de 1705 (el cessament del Borbó com a comte de Barcelona)—, Maria Lluïsa es va desfogar proclamant “abans de perdonar els catalans, soc capaç de llençar els meus fills pel balcó de palau”, que va impedir una sortida negociada del conflicte, que va massacrar l’aparell productiu català i que va causar milers de víctimes civils catalanes.

Maria Lluïsa mai no va veure els catalans derrotats i humiliats, va emmalaltir d’escròfules, i els metges de palau —que eren castellans— la van rapar per a aturar la malaltia. Les fonts documentals revelen que la reina va adquirir un aspecte grotesc, amb el cap i la cara plens de protuberàncies. Els metges de la cort, espantats, li prescriurien repòs absolut, però Felip V, que patia addicció al sexe, la continuaria visitant cada nit per a tenir-hi relacions sexuals. Maria Lluïsa va morir consumida i es podriria ultratjada, perquè Felip V, abans d’entrar a Barcelona (setembre del 1714), conservaria durant setmanes el seu cadàver per a continuar tenint-hi relacions sexuals.