Tal dia com avui de l’any 1740, fa 283 anys, a Sant Joan (Mallorca), naixia Melcior Jaume i Vallespir. Anys més tard (1764), quan va ser ordenat monjo franciscà, es va canviar el nom de pila pel de fra Lluís. Melcior havia nascut en una família humil de pagesos de Sant Joan, formada per Melcior Jaume i Morro (de Selva, a tocar d’Inca) i Margalida Vallespir i Sabater (de la parròquia de la Santa Creu, de Palma). Va fer els primers estudis al convent de Sant Bernadí, de Petra, i als vint anys va entrar a l’orde dels franciscans (1760). Després de la seva ordenació (1764), va exercir com a professor de filosofia al convent de Sant Domènec, de Palma (1765-1769).
El 1769 es va oferir com a missioner i va ser destinat a les missions de San Diego i de San Francisco, a Califòrnia. En aquella, llavors, remota regió, situada en l’extrem septentrional del domini hispànic de Nova Espanya, hi va desenvolupar la seva tasca evangelitzadora. Lluís Jaume va emular el seu predecessor Ramon Pané, que a principis del segle XVI havia estat el primer evangelitzador de la Hispaniola (i el primer europeu que havia après la llengua autòctona), i es va convertir en el primer europeu que va aprendre el “dieguino” (la llengua de les comunitats indígenes) i el primer evangelitzador d’aquelles societats.
Lluís Jaume va tenir un tràgic final. La nit del 4 al 5 de novembre de 1776, uns sis-cents indígenes van irrompre a la missió i la van saquejar. Segons el testimoni documental del seu superior jeràrquic, fra Juníper Serra, Lluís Jaume no va secundar la resta de la comunitat —que es va ocultar—, es va dirigir als saquejadors i els va interpel·lar amb la frase “Hijos, amad a Dios”. Segons el mateix testimoni, els atacants el van despullar i el van crivellar amb fletxes i li van esclafar la cara amb garrots i pedres. Per aquest fet, l’Església catòlica el considera el primer màrtir cristià de Califòrnia. Posteriorment, les seves despulles serien traslladades a la missió de San Diego.