Tal dia com avui de l’any 1714, fa 309 anys, a Hannover (llavors principat independent de Hannover), moria Sofia del Palatinat, mare de Jordi de Brunsvic i de Hannover, que, tan sols uns mesos després (21 de setembre de 1714), es convertiria en rei de la Gran Bretanya, i governaria com a Jordi I. En l’Acta d’establiment de 1701, el Parlament de Londres havia designat Sofia com a hereva d’Anna I d’Anglaterra, per la seva condició de parenta més propera, sempre que la reina morís sense descendència. Sofia (la Haia, 1630), no va sobreviure Anna (Londres, 1665), i els drets successoris de l’Acta d’establiment van passar al seu fill primogènit Jordi.
Jordi, el primogènit de Sofia i futur rei de la Gran Bretanya, era cosí-tercer d’Elisabet de Brunsvic, l’esposa de Carles d’Habsburg, el candidat dels catalans al tron de les Espanyes durant la guerra de Successió (1705-1714/15). Compartien rebesavi, en la persona d'Ernest de Brunsvic-Lüneburg (1497-1546). Els enllaços matrimonials entre aquesta nissaga i altres famílies nobiliàries del Sacre Imperi van ser freqüents, i algunes els tornen a relacionar amb Catalunya. La sogra de Sofia del Palatinat (i àvia paterna del futur Jordi I) era Anna-Elionor de Hesse-Darmstadt, tieta de Jordi de Hesse-Darmstadt, que els catalans anomenaven “príncep Jordi”.
Jordi de Hesse, cosí-germà del seu espòs, havia estat el darrer virrei de Catalunya nomenat per Carles II (l’últim Habsburg hispànic) i el primer virrei de Catalunya cessat per Felip V (l’iniciador de la dinastia borbònica espanyola). Jordi de Hesse havia mort defensant Barcelona contra l’atac borbònic de 1705, a l’inici del conflicte successori. En canvi, Jordi I de la Gran Bretanya, va ser coronat un 21 de setembre de 1714, i la primera ordre que va donar com a rei va ser la de preparar un estol per a anar a salvar Barcelona del terrible setge borbònic. Va renunciar a aquella empresa quan va saber que Barcelona havia capitulat una setmana abans (12-13 de setembre de 1714).