Tal dia com avui de l’any 1480, fa 545 anys, a Ais de Provença (capital del comtat de Provença, que ja formava part de la monarquia francesa), moria Renat d’Anjou, que catorze anys abans (1466) i en el context de la Guerra Civil catalana (1462-1472) havia estat nomenat comte de Barcelona. Aquell nomenament havia estat promogut per l’elit de l’estament nobiliari català (l’aristocràcia feudal), que, des del canvi de nissaga reial que s’havia produït a Casp (1412), mantenia una relació molt tensa amb els monarques Trastàmara que s’havien succeït al tron (Ferran I, Alfons el Magnànim i Joan II).

Aquest conflicte, que acabaria provocant la Guerra Civil, venia motivat per les profundes diferències entre aquests dos estaments. Mentre que els Trastàmara (amb el suport de les elits mercantils de Barcelona i de València) posaven en pràctica polítiques autoritàries (pròpies de reis preabsolutistes) que perseguien l’objectiu d’enderrocar el règim feudal; les oligarquies nobiliàries s’aferraven a l’arquitectura pactista pròpia del feudalisme —el dibuix clàssic de l’equilibri entre els poders reial, nobiliari i eclesiàstic— per a conservar el poder que ostentaven (la corona no podia fer res sense pactar-ho, prèviament, amb els altres dos estaments).

Renat va ser nomenat en la seva condició de fill de Violant d’Aragó, la primogènita del rei Joan I —el penúltim monarca Bel·lònida— i de la seva segona esposa, Violant de Bar. Quan va morir Joan I (1396), la llei no escrita que impedia a les dones asseure’s al tron de Barcelona, no permetria a Violant —la mare de Renat— fer valer els seus drets legítims. Més tard, quan va morir Martí I (1410) —germà petit i continuador de Joan I— sense successió legítima, Violant i el seu marit, Lluís II de Provença, presentarien la seva candidatura al tron, però de seguida quedarien arraconats pels dos grans favorits per a rellevar el difunt: Jaume d’Urgell i Ferran de Trastàmara.

Quan esclata la Guerra Civil, les oligarquies nobiliàries —que tenien el control de les institucions catalanes— fan cessar Joan II —el tercer Trastàmara— i, en primera instància, nomenen Pere de Portugal, net de Jaume d’Urgell. Però la prematura mort del portuguès (juny, 1466) obligaria a buscar un relleu, que trobarien en la figura de Renat, fill de Violant i net de Joan I. Tanmateix, Renat mai no va venir a Barcelona, i en lloc seu hi va enviar el seu fill, Joan de Lorena, que actuaria com a lloctinent. Les successives derrotes militars del bàndol aristocràtic conduirien a l’abandonament d’aquesta opció i, finalment, la noblesa catalana acabaria readmetent Joan II.