Tal dia com avui de l’any 1641, fa 382 anys, a Barcelona, moria Pau Claris i Casademunt, 94è president de la Generalitat de Catalunya (1638-1641) i primer president de la primera República Catalana (1641). El president Claris va morir en l’exercici de les seves funcions; poc després de la proclamació i suspensió de la Primera República (17 de gener de 1641 – 23 de gener de 1641) i de la Batalla de Montjuïc (26 de gener de 1641), que es va saldar amb la victòria de les armes catalanofranceses sobre l’exèrcit hispànic que havia envaït el Principat; i que va inclinar la balança d’aquell conflicte (Guerra de Separació de Catalunya, 1640-1652/59) cap al costat dels interessos de les cancelleries de Barcelona i de París.

Segons el professor Antoni Simon i Tarrès (Girona, 1956), investigador i docent a la Universitat Autònoma de Barcelona, el president Claris va ser emmetzinat amb aqua di Napoli, un potent verí molt habitual a les cancelleries europees que provocava els mateixos símptomes que una oclusió intestinal, però que no deixava cap evidència a l’organisme (si més no, en l’observació mèdica de l’època). El president Claris va morir a tres quarts de dotze de la nit del 27 de febrer, després de patir un procés molt dolorós que remuntava al dia 20. El president Claris va ser sebollit l’endemà, 28 de febrer de 1641, a la sagrera de l’església de Sant Joan de Jerusalem, situada sobre l’actual plaça Antoni Maura, que va desaparèixer el 1873 amb la construcció de la Via Laietana.

Malgrat tot, la investigació historiogràfica encara no ha pogut resoldre l’enigma de l’autoria d’aquell magnicidi. Les cartes que Roger de Bossost (baró d’Espenan i representant de París a Catalunya en aquells dies) dirigeix al cardenal Richelieu (ministre plenipotenciari de la monarquia francesa) suggereixen que el president Claris va ser assassinat per agents hispànics infiltrats a palau. Però també és cert que des de l’esclat de la revolució (7 de juny de 1640) els poders catalans estaven dividits en dos partits: els partidaris de crear una república independent, liderats pel president Claris i pel secretari d’estat Fontanella; i els partidaris de la integració de Catalunya en l’edifici compost francès, liderats pel general Josep de Margarit i Biure.