Tal dia com avui de l’any 1844, fa 179 anys, a Madrid, moria el militar de marina Martin Fernandez de Navarrete y Ximenez de Tejada, que en el decurs de la seva vida havia estat, entre altres coses, director i degà de la Real Academia Española de la Historia (1824-1844) i conseller d’Estat, conseller del Consell d’Índies, i membre de diverses societats geogràfiques i històriques a París, Londres, Torí i Rio de Janeiro. Fernandez de Navarrete va ser una de les figures intel·lectuals més destacades de la Il·lustració espanyola, i va donar suport al règim bonapartista del rei Josep I (1808-1814) en la promoció i desenvolupament de projectes i d’institucions de caràcter acadèmic i científic. A causa d’això, al retorn de Ferran VII patiria un procés de depuració.

Un d’aquests projectes consistiria a posar ordre als arxius generals de la monarquia espanyola. A l’Arxiu General de Simancas, va localitzar una Sobrecarta signada per la reina Joana (filla dels Reis Catòlics), que deia: "Por cuanto por parte de vos Juan de Agramonte, catalán, natural de Lérida, que es en el reino de Cataluña (...) vayáis, á vuestra costa y misión (...) con dos navios del grandor que vos paresciere é que sean de mis vasallos subditos é naturales, é asimismo la gente que lleváredes sean naturales de estos reinos (...) á descobrir cierta Tierra Nueva en los límites que á Nos pertenescen". Aquell document certifica que, contra el que ha explicat la historiografia nacionalista espanyola, els catalans van tenir un paper molt actiu en l’empresa americana.

En aquell document s'autoritzava a Agramunt a fundar una Casa de Contractació a les noves terres, i es nomenava el seu cosí Ponç com a responsable d’aquell nou organisme: "desde agora la hago del oficio de nuestro factor de la dicha casa á Ponce primo de vos (...) por quien vos me lo suplicasteis". Contemporàniament, una part de la historiografia catalana ha especulat que aquell projecte formaria part del propòsit del rei vidu Ferran, que pretenia restaurar el mapa anterior al seu casament amb la difunta Isabel i dividir la part del Nou Món que havia estat assignada a la monarquia hispànica: la castellanolleonesa, que continuaria gestionada des de la Casa de Sevilla, i la catalanoaragonesa que ho seria des de la casa que es crearia a Terranova.