Tal dia com avui de l’any 2012, fa 12 anys, a Barcelona, moria el dibuixant, comediògraf, publicista i  escriptor Joaquim Muntanyola i Puig,  però que assoliria una gran popularitat en la seva faceta de caricaturista. Abans de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) va dibuixar per a diverses publicacions com Xut!, L’Esquitx, En Patufet, el Be Negre, TBO  o Papitu. I després del conflicte dibuixaria per a La Vanguardia Española, El Correo Catalán, El Mundo Deportivo, Don Balón, Turutut o  El Tio Vivo, convertint-se en el caricaturista més popular de la Catalunya de la postguerra (dècades de 1940, 1950 i 1960). La tira còmica més cèlebre de la seva producció seria “Josechu el Vasco”, que va publicar diàriament durant catorze anys (1963-1977).

Muntanyola (Barcelona, 1914) es va fer especialment popular el 1943. Durant aquell any va dibuixar, cada dia, una vinyeta còmica gegant en una tanca a la plaça Catalunya de Barcelona per encàrrec de l’empresa Caldo Potax. També durant aquella època va adquirir una gran celebritat com a guionista de ràdio. Durant aquella etapa de la postguerra va fabricar centenars de milers d’acudits que es van publicar en tots els generes de la premsa i de la literatura. El seu estil ha estat definit com un humor fresc i desimbolt, i els seus dibuixos com a vius i amables. Va saber esquivar la censura del règim franquista fent una crítica subtil, però a la vegada, efectiva que ha perpetuat el seu humor a través del temps.

L’altra faceta que va conrear, i que també li reportaria una quota important d’èxit i de popularitat, seria els guions. Va escriure guions cinematogràfics, però seria reconegut pels guions de les obres de teatre Ja tenim sis-cents (1964), En Baldiri de la costa (1968) o Ronyons de recanvi (1972), que van contribuir a trencar el monopoli del castellà que, també en el món del teatre, havia imposat el règim franquista. L’any 2000, el govern de Catalunya li va reconèixer la seva llarga trajectòria artística i de compromís amb la llengua i amb la cultura catalanes i el va guardonar amb la Creu de Sant Jordi. I l’any 2006 va inaugurar l’exposició retrospectiva “Muntanyola, l’art de riure, l’art de viure”. Va morir el 5 de març de 2012 a l’edat de 97 anys.