Tal dia com avui de l’any 1939, fa 81 anys, moria a Borriana (País Valencià) l’empresari, polític i historiador Joaquim Peris Fuentes; conegut, també, amb el malnom “Bou roig”, i que en el decurs de la seva vida havia estat un dels pioners en la història peninsular dels moviments contra el maltractament animal (i, especialment, contra els espectacles taurins). Peris, nascut a Borriana l’any 1854, es va convertir en alcalde de la seva ciutat nadiua el 1899; i una de les primeres mesures que va adoptar seria la prohibició dels populars i ancestrals correbous; en la variant local coneguda com a “bou embolat”.
La celebració de correbous a Borriana tenia una llarga tradició, profundament arrelada en la cultura local; que remuntava, pel cap baix, al segle XVI. Amb la prohibició decretada per l’alcalde Peris, es va produir un fort corrent de protesta que culminaria amb l’intent de destitució del govern municipal. Peris, pressionat pels esdeveniments, va recular i va autoritzar un correbous amb un sòl animal: va adquirir un bou de color castany que va ser “torejat” durant les festes locals de la Misericòrdia de 1899. Precisament el color singular d’aquell bou seria el que li costaria el malnom que arrossegaria la resta de la seva vida.
Aquella “concessió” es va saldar amb un tràgic final: els “retallaors” (els espontanis que lidiaven l’animal) acostumats a bous joves i nerviosos que difícilment atacaven amb els pitons; no van calibrar l’empenta i la força d’un exemplar adult i corpulent, criat a propòsit per a una cursa convencional. En el primer correbous d’aquelles festes “Bou roig”; com va ser, també, batejat l’animal que havia adquirit l’alcalde Peris; va provocar tres morts i una quantitat indeterminada de ferits de diversa consideració. Contra el costum dels correbous, va ser sacrificat d’immediat.