Tal dia com avui de l’any 450, fa 1.568 anys, moria a Roma Aelia Galla Placidia, coneguda com a Gal·la Placídia, filla de l’emperador Teodosi I, i que durant un any i escaig va ser l’esposa d’Ataülf, el rei visigot que, després de devastar la península Itàlica, va establir el seu poble sobre el territori de les províncies Narbonense i meitat oriental de la Tarraconense (actuals Llenguadoc i Catalunya), i que va convertir Barcelona ―per primer cop en la seva història― en capital d’un domini territorial. La capitalitat d’aquell domini territorial (el regne dels visigots) tindria una existència efímera: creada per Ataülf l’any 414, seria conservada pel seu successor Sigeric, i acabaria ―finalment― desplaçada a Tolosa de Llenguadoc l’any 418 per Vàlia.

El regnat de Gal·la Placídia i Ataülf, tot i la seva efímera existència, marcaria un abans i un després en la història de la ciutat de Barcelona. Durant l’etapa visigòtica (regnes de Tolosa i de Toledo, segles V a VIII), Barcelona va guanyar protagonisme com a urbs, en bona part pel prestigi que conservava de l’època que havia estat “sede regia”. Durant aquella etapa la ciutat va estar formada per tres cossos socials (hispanoromans, visigots i jueus) que van conviure, sempre, en harmonia. Tres segles i mig més tard (801); quan l’emperador Carlemany va entrar a la ciutat i la va incorporar als seus dominis, va ser designada capital del comtat i de la Marca de Gòtia (la regió carolíngia que comprenia la façana costanera entre els deltes dels rius Roine -a l’actual Provença- i Llobregat).

Aquesta centralitat, i l’existència d’una tradició fabril i mercantil ininterrompuda des de finals de l’etapa romana (fabricació i exportació de vi, draps i garum, durant els segles III i IV); sumat a la ruïna de Tarragona (totalment abandonada des de la invasió àrab -717-); la van convertir en pal de paller de la futura nació catalana. Quan Ramon Berenguer III —comte independent de Barcelona—, va reocupar i restaurar el Camp i ciutat de Tarragona (1117); Barcelona ja era una ciutat amb un pes demogràfic i econòmic i un lideratge indiscutibles en el món català; i en una de les urbs amb més projecció de la Mediterrània occidental. Sovint s’afirma que Gal·la Placídia i Ataülf, i les muralles de la ciutat, expliquen el paper de capitalitat històrica de Barcelona.