Tal dia com avui de l’any 1883, fa 139 anys, a Barcelona, moria Antonio López y López de Lamadrid, nomenat marquès de Comillas pel rei Alfons XII i el principal traficant d’esclaus del seu temps. López havia acumulat una immensa fortuna amb el tràfic il·legal de persones entre el golf de Guinea i la, llavors, colònia espanyola de Cuba. Amb la fortuna acumulada va crear la Compañía Transatlántica; que, a instàncies del govern liberal del general Narváez, va obtenir el monopoli de transports de tropes i vitualles espanyoles en la I Guerra d’Àfrica (1856), i que li va reportar uns grans beneficis. En canvi, a la conclusió de la Guerra de Cuba (1898), amb l’Estat espanyol en fallida, aquesta naviliera es va negar a repatriar els soldats espanyols, que van haver de retornar a casa en els anomenats “vaixells de la mort” francesos i alemanys.

López havia nascut a Comillas (Cantàbria) el 1817, però va fugir a Cuba, amb tan sols catorze anys, després d’un fosc episodi delictiu. Allà va prosperar econòmicament i en el decurs de la seva vida tindria una intensa relació amb Barcelona, que a mitjans del segle XIX ja era la capital econòmica d’Espanya. López es va casar a Santiago de Cuba amb Lluïsa Bru, filla d’uns productors sucrers catalans establerts a Cuba. Al cap d'un temps, el matrimoni va fixar la seva residència a Barcelona, i la seva primogènita, Lluïsa Isabel, es casaria amb l’hereu dels Güell, una nissaga d’armadors originaris de Torredembarra que, també, s’havien enriquit enormement amb el tràfic il·legal d’esclaus, i que, en aquell moment, ja eren una de les famílies més riques de Barcelona. Amb els Güell, López va crear diversos negocis bancaris i d’extracció de recursos colonials.

Quan López va arribar a Cuba (1831), el tràfic d’esclaus (no la tinença) ja era una activitat il·legal i perseguida internacionalment. Però a Espanya, la reina regent Maria Cristina de Borbó (vídua de Ferran VII i mare d’Isabel II) havia creat una trama clandestina que havia convertit Cuba en el gran supermercat d’esclaus d’Amèrica. Armadors catalans, bascos, gallecs i andalusos estibaven persones esclavitzades al golf de Guinea, i a través d’una arriscada ruta, i amb la col·laboració de l’aparell colonial espanyol (civil i militar), els desestibaven a les platges del sud de Cuba, on eren adquirits per terratinents nord-americans, cubans o colombians. Quan el general Prim —president del govern espanyol— va ser assassinat (1870), la premsa de l’època va assenyalar la trama esclavista, a la qual pertanyia López, com la inductora del magnicidi.