Tal dia com avui de l’any 1879, fa 139 anys, en el transcurs de la batalla d’Angamos, moria en combat l’almirall de l’armada peruana Miquel Grau Sarmiento. La batalla es va lliurar en el marc de la Guerra del Pacífic (1879-1884), coneguda també com la Guerra del Guano o la Guerra del Salitre. Enfrontava les repúbliques del Perú i de Bolívia acabades de constituir, per una banda, amb la de Xile, per l’altra, pel control dels recursos minerals de la regió d’Atacama.
Després de mort, la figura de Miquel Grau —que abans ja era conegut, fins i tot pels seus enemics, amb l’apel·latiu de Caballero de los Mares— seria elevada a la categoria d’héroe máximo de la nació peruana, un honor compartit amb els generals alliberadors San Martín i Salom; aquest darrer, fill de comerciants mallorquins establerts a Veneçuela.
Miquel Grau Sarmiento, nascut a Piura (Perú) el 1834, era fill de Joan Grau —heroi de la independència peruana— i net de Francesc Grau Girona, comerciant de Sitges establert a Cartagena de Indias (Colòmbia). D’una altra branca dels Grau de Sitges, establerta a Reus, va néixer Josep Grau, que l’any 1806 va crear a Buenos Aires el cos de voluntaris Miquelets de Catalunya, decisiu en la Guerra d’Independència de l’Argentina (1810).
Es dona la circumstància que el gran rival de Miquel Grau en la Guerra del Pacífic va ser el contraalmirall de l’armada xilena Agustí Prat, héroe máximo de Xile, net del comerciant Ignasi Prat Guigueras, nascut a Santa Coloma de Farners i establert a Santiago de Xile. Grau, que va derrotar Prats —mort a la batalla d’Iquique (1879)— va fer totes les gestions per lliurar amb honors el cos del seu rival a la família.
Imatge: Retrat de Miquel Grau / Centre Naval del Perú (El Callao)